Tenim càncer, com ja deia Shakespeare

Ja ho deia Shakespeare...

Ens ha arribat el càncer a la família. No en tenim antecedents, només una tia-àvia en una família força prolífica, però ni que sigui per estadística suposo que ja ens tocava. La primera reacció és de sorpresa. És com quan condueixes, que et sembla que els accidents passen, efectivament… però sempre als altres.

A vegades, un té la impressió que la gent pensa que als de l’Opus Dei no ens en passen, de coses. Que som una mena de “ricos, guapos y famosos”, banquers i ministres. Doncs no, ens passa com deia Shylock a El mercader de Venècia: “If you prick us, do we not bleed? If you tickle us, do we not laugh? If you poison us, do we not die?”. És a dir: tenim càncer, estem a l’atur, ens deixa l’home o la dona, el fill adolescent fuma porros… Sí, també ens passa. Procurem que no, lògicament, però vivim la mateixa vida en el mateix moment que la resta d’homes i dones.

La cita de Shakespeare no deixa de tenir la seva gràcia: és d’un jueu que es reivindica davant dels cristians. I l’objecte final és reclamar el dret a la venjança. Jo faig una mica de trampa i n’agafo només el tros que em va bé, com han fet d’altres.Per exemple, tal com podeu veure aquí (només he trobat aquesta versió, ho sento!): http://v.youku.com/v_show/id_XMTA2MjczNzYw.html

Si el voleu veure sencer, teniu el monòleg d’Al Pacino: