De l'Opus Dei a Catalunya

Un blog gens oficial sobre l'Opus Dei a Catalunya

Lectures en català 29/03/2010

A l’apartat de Resar en català hi he afegit contingut, relacionat en aquest cas amb llibres de lectura espiritual. És tot just un inici, espero anar-ne trobant més. O que em feu arribar els que tingueu localitzats. Us ho copio:

Madonna del libro, de Botticelli
Madonna del libro, de Botticelli

Un “clàssic” que ja es troba en català a la xarxa és Parlar amb Déu, una sèrie de meditacions per a tot l’any litúrgic, escrites per Francisco Fernández-Carvajal i traduïdes a diverses llengües. Segueixen l’Evangeli del dia, amb cites dels Pares de l’Església i altres sants, de documents del Magisteri i de sant Josepmaria. Podeu trobar el volum amb la Quaresma i el santoral de gener a març.

(…)

A més de la lectura de la Paraula de Déu, hi ha moltes obres que ajuden a conèixer millor Déu, a fer pregària, a aprofundir en la fe cristiana, a saber-ne donar raó, etc. Anirem posant aquí el que trobem (que no és pas massa, en català!). Un llistat d’obres seleccionades que us pot ajudar és aquest (vegeu les explicacions dels autors).

Us recomanem, com altres vegades, la web de la Tarraconense, en concret l’apartat Documentació (a l’esquerra teniu un menú per seleccionar documents de la Santa Seu, la Conferència Episcopal Espanyola i la Tarraconense). I s’ha d’agrair també la tasca de la parròquia de sant Vicenç de Sarrià, que ha traduït durant molt temps al català documents d’interès.

Si no diem res, els documents són en word.

Catecisme de l’Església Catòlica i Compendi del Catecisme de l’Església Catòlica

Constitució Dogmàtica Lumen gentium (Concili Vaticà II) (en html)

Constitució Pastoral Gaudium et spes (Concili Vaticà II)

Caritas in veritate, la tercera encíclica de Benet XVI, (també en isilo)

Spe salvi, la segona encíclica de Benet XVI (també en isilo)

Deus caritas est, la primera encíclica de Benet XVI (en PDF)

Anuncis
 

Opus Dei a Catalunya: Via Laietana 25/03/2010

Vista des de la finestra, gairebé

Més o menys d'on està feta la foto de Stavros1

Quan fas una cerca sobre l’Opus Dei a Catalunya a Google, el primer resultat és el de l’oficina d’informació a Barcelona, a Via Laietana, 44. Si feu clic al plànol i trieu Street View (o si feu clic a l’enllaç següent i us espereu quatre segons), us sortirà que l’oficina és a l’interior de la cabina d’un camió que passava per allà. Però no, és un portal més amunt, gairebé fent cantonada amb Sant Pere més Baix. Entre la catedral i el Palau de la Música, pujant a la dreta, una mica més amunt de les seus dels sindicats i a un pas de la plaça de Sant Jaume. Cal estar propers als nuclis de poder, ja ho sabeu.

Si es vegés bé, podríeu llegir una placa al portal (al portal davant del qual passen el senyor verd i el senyor blau) que diu que allà hi ha l’oficina d’informació de la prelatura de l’Opus Dei. Com fan totes les societats secretes: primer munten una oficina d’informació i després pengen un cartell a la porta!

Us copio la informació de l’oficina penjada a opusdei.cat:

Oficina de Barcelona
Via Laietana, 44 pral. bis 1ª
08003 Barcelona
Telf: +3493418 21 07
Fax: +3493 268 86 04
Responsable: Marc Argemí i Ballbè
barcelona@opusdei.org

L’Oficina d’informació es proposa donar un servei professional que inclou: respondre les peticions específiques de periodistes que desitgin informar sobre l’Opus Dei, o sobre algun esdeveniment relacionat amb l’Obra, de forma ràpida i completa; emetre notícies i material gràfic sobre l’Opus Dei (veieu l’apartat: Comunicats i fotografies, àudio i vídeo); proporcionar documentació i dades de context que permetin situar les activitats de l’Opus Dei en el marc de l’Església catòlica, i en el seu àmbit internacional (veieu l’apartat: Dossier de premsa); i facilitar el contacte per a possibles entrevistes personals.

Existeixen Oficines d’informació de l’Opus Dei als països on hi ha centres de l’Obra (trobareu totes les adreces a la columna de l’esquerra).

Per la seva naturalesa, l’Oficina d’informació treballa principalment amb periodistes. Tots els altres usuaris d’aquesta web interessats a rebre informació podeu escriure a l’adreça de ‘contacte’ (barra superior).

 

Apostolat, proselitisme i facebook (I) 20/03/2010

Seguim amb els termes del glossari.

Hi ha dues paraules que solen ser de les que creen desconfiança per part de les persones que no són de l’Obra ni properes: apostolat i proselitisme. Són paraules, a més, amb connotacions diverses segons els oients: hi ha per qui apostolat no sona a res (què dius que vol dir, apòstol?), o proselitisme sona a l’Església de la Cienciologia i el Tom Cruise fent saltets.

La Bíblia explicada als que encara no l'han llegida

La Bíblia explicada als que encara no l'han llegida

Als primers els recomano La Biblia explicada a los que aún no la han leído, de Phillippe Sellier. És un bon punt de partida per entendre els continguts de la Bíblia i les seves influències a Occident.

Als segons, que entenguin que proselitisme és el típic vocable enfosquit per una derivació de sentit: segons els diccionaris de l’IEC i l’Enciclopèdia, el proselitisme és el “zel de fer prosèlits”, és a dir, “nous adeptes d’una religió” o, per extensió, “d’una escola filosòfica, d’un partit polític, etc.”.

Qui fa proselitisme, aquí? Doncs els del carril bici, els moteros de la Harley-Davidson, els partidaris del reciclatge, els fans del cacaolat

L’apostolat és “la qualitat d’apòstol”, “l’acció d’evangelitzar o intruir en la fe” , la “divulgació, propaganda d’una doctrina, d’una ideologia, d’un moviment artístic”, segons els diccionaris. I qui fa apostolat? Doncs el Leopoldo Abadia parlant d’economia a Sant Quirze Safaja, la Marató de TV3 per fer-nos més conscients d’algunes malalties, els cardiòlegs recomanant uns hàbits saludables, els otakus, o Simon Rattle parlant de com volen atraure a la música des de la Simfònica de Berlín, tal com explica en una entrevista a El País:

Todo forma parte de la estrategia que Rattle marcó desde el principio. “Hay que evangelizar. No queda otro remedio. Hay que salir a buscar público y ver quién pica. No podemos encerrarnos en fórmulas estrechas”, comenta. En la era de los espectáculos y los efectos especiales, ellos sólo cuentan con una baza: la música. “Es necesario atraer y convencer con la pureza que contiene”.

Michael Jackson al Walk of Fame

La fama no sempre fa feliç (foto de Buda Fabio Mori)

Vols saber quin apostolat i proselitisme feu tu i els teus amics? Mira’t les pàgines de les quals ets fan i els grups dels quals fas part a Facebook. Els events als quals et conviden. Trio d’entre els meus coneguts: 100.000 signatures contra la zona blava i la zona verda, No a la desaparició de Silenci? i Loops (programes de TV3), admiradors del pa amb tomàquet, 2.500.000 persones que parlin en català, Addicted to LOST, No a la jubilación a los 67, els que fan cagar el tió

Per no parlar del top ten, liderat a data d’avui per Michael Jackson i, quatre milions de persones per sota, Barack Obama. Què vols que et digui, entre ser seguidor de Michael Jackson o seguidor de Jesucrist, trobo que seguir Jesús és menys friki…

 

L’Opus Dei a Catalunya, segons TV3 17/03/2010

Tenia pendent de pujar aquest vídeo, però des de TV3 no es pot. És una entrevista al dr. Pujals, el vicari per la delegació de Barcelona, al programa Signes dels temps de TV3. Podeu fer clic a l’enllaç de sota per veure’l.

Signes dels temps

El vídeo és un dels motius que han provocat aquest blog. El dr. Pujals vol explicar que l’Opus Dei es dedica fonamentalment a formar els laics; però les preguntes tornen una darrera l’altra als mateixos tòpics, sense acabar d’entrar als temes que van sortint i presentant-ne d’altres que no vénen al cas.

Ja sabeu que els americans no van anar a la lluna...

Una de les teories de la conspiració

No és culpa de l’entrevistadora del tot. Hi ha una mena de filosofia de la sospita -complicada des del Codi Da Vinci per les teories de la conspiració– que fa que, quan un diu “l’Opus Dei es dedica a donar formació als laics perquè puguin viure la seva vida cristiana en plenitud”, els que el senten processin “això és el que diuen, però i els col·legis d’èlit?”, o “això és el que diuen, però i la presència al món de la política?”, o (m’estalvio la primera part) “i els bancs que dirigeixen?”, “i el poder al Vaticà?”, “i les aliances amb les dictadures feixistes?”… I les més paranoiques: t’hi trobes de tot, des que Sonia Gandhi és una infiltrada de l’Opus Dei a la Índia (on si hi viuen mig centenar de persones de l’Obra encara gràcies) fins, és clar, l’haver amagat que Jesús i Maria Magdalena s’entenien.

Els de l'Opus Dei són independentistes... a Escòcia

Els de l'Opus Dei són independentistes... a Escòcia

Això passa per diversos motius, em sembla. Primer: Marx, Nietzsche i Freud han deixat la seva marca en unes generacios determinades i la sospita es viu de forma habitual. Segon: no hi ha l’hàbit d’entendre que un laic pren les seves decisions: vota ell (no el seu bisbe), compra pis ell (no el seu director espiritual), treballa ell (no el rector de la parròquia), crea ell l’empresa (no el cente de l’Opus Dei), etc. Tercer: som una colla de snobs: si parlo de l’Opus Dei a Barcelona, em fixo en l’IESE, encara que m’ensenyin altres coses. Quart: no es comprèn que gent de l’Opus Dei tingui opinions contràries sobre els mateixos temes, de manera que si hi ha membres de l’Opus Dei al PP ja no em crec que altres votin altres partits. Cinquè: la senzillesa sempre és sospitosa! i així podrien seguir. Ho sintetitza molt bé Fr. John Wauck en aquest post.

Ho pensava l’altre dia, quan estava amb uns quants matrimonis de supernumeraris… Botiguers, electricistes, mestres i informàtics! Ja voldrien ser banquers per arribar a final de mes, ja!

 

Homenots 13/03/2010

He de reconèixer que hi ha persones de l’Opus Dei que em fan especial gràcia i n’hi ha que no me’n fan tanta. Com en tots els àmbits de la vida. De fet, és gent que em faria tanta o tan poca gràcia igualment si no fossin de l’Opus Dei. No és gent amb qui hagi viscut -llavors me’ls estimaria tots, espero!-, sinó gent amb qui he coincidit en moments puntuals o dels quals he seguit la trajectòria pública. Són una mica com els Homenots de Josep Pla:

Aquesta paraula, «homenots», no té cap sentit despectiu seriós, més aviat assenyala una certa voluminositat en el personatge qualificat d’aquesta manera. Tot el matís despectiu que pugui tenir, al meu entendre, fa referència a una determinada absència de bellesa física. Però ¿què hi farem si els homes i tantes i tantes dones som tan lleigs? En definitiva, la paraula «homenots» és una de tantes que utilitzem per a fer-nos entendre dient només la veritat a mitges. És un eufemisme.

Lluís Clavell

Li van fer la foto en mal moment...

Avui penjo el vídeo d’un d’ells.

És un mossèn que fa anys que és a Roma.Va néixer a Barcelona el 1941. Doctor en Filosofia, sacerdot des de 1966, especialista en Sant Tomàs d’Aquino, professor de Metafísica, primer a la Urbaniana i després a la Universitat de la Santa Croce, de la qual va ser rector, i altres coses, un diria que ha de ser una persona una mica feixuga.

Bé, doncs gens ni mica. Almenys, jo començo a riure als pocs minuts de sentir-lo. El teniu en un vídeo aquí sota, on parla de sant Josepmaria. Sempre s’ha fet dir Lluís (Clavell) i té un accent com si acabés de marxar de Catalunya.

 

Un dels tres primers sacerdots, a Barcelona forever. 10/03/2010

El Dr. Jose María Hernández Garnica és un dels tres primers sacerdots de l’Opus Dei (independentment del fundador, és clar). Tres enginyers, com mon pare.

Va morir a Barcelona, on és enterrat. L’Església de Montalegre li ha dedicat una pàgina, en diferents idiomes (català inclòs).

Va recórrer mitja Europa per recolzar els inicis de la labor apostòlica. Podeu llegir-ne més coses a la web.

En cotxe per Europa

En cotxe per Europa

 

Tenim càncer, com ja deia Shakespeare 08/03/2010

Filed under: 5 Vida a l'Opus Dei — Qui fa d'administrador @ 21:08
Tags: , , , , ,
El Mercader de Venècia

Ja ho deia Shakespeare...

Ens ha arribat el càncer a la família. No en tenim antecedents, només una tia-àvia en una família força prolífica, però ni que sigui per estadística suposo que ja ens tocava. La primera reacció és de sorpresa. És com quan condueixes, que et sembla que els accidents passen, efectivament… però sempre als altres.

A vegades, un té la impressió que la gent pensa que als de l’Opus Dei no ens en passen, de coses. Que som una mena de “ricos, guapos y famosos”, banquers i ministres. Doncs no, ens passa com deia Shylock a El mercader de Venècia: “If you prick us, do we not bleed? If you tickle us, do we not laugh? If you poison us, do we not die?”. És a dir: tenim càncer, estem a l’atur, ens deixa l’home o la dona, el fill adolescent fuma porros… Sí, també ens passa. Procurem que no, lògicament, però vivim la mateixa vida en el mateix moment que la resta d’homes i dones.

La cita de Shakespeare no deixa de tenir la seva gràcia: és d’un jueu que es reivindica davant dels cristians. I l’objecte final és reclamar el dret a la venjança. Jo faig una mica de trampa i n’agafo només el tros que em va bé, com han fet d’altres.Per exemple, tal com podeu veure aquí (només he trobat aquesta versió, ho sento!): http://v.youku.com/v_show/id_XMTA2MjczNzYw.html

Si el voleu veure sencer, teniu el monòleg d’Al Pacino: