De l'Opus Dei a Catalunya

Un blog gens oficial sobre l'Opus Dei a Catalunya

El nou bisbe de Barcelona 18/05/2012

Cardenal de Barcelona

Lluis Martínez Sistach

Els mitjans han començat a parlar de la successió del cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, que ja ha complert els 75 anys i ha presentat la seva renúncia al Sant Pare. El morbo, és clar, està en els noms de la terna (llista de tres persones proposades a Roma per al nomenament) i en les suposades estratègies de poder que s’han posat en marxa. Sembla el mercat de fitxatges del futbol.

Per bé o per mal, ha sortit també l’Opus Dei, perquè a la terna molts diuen que hi anirà l’actual arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, que quan va ser nomenat era un sacerdot numerari de la Prelatura. Algun diari ha dit que també era de l’Opus Dei el bisbe de Terrassa: no en tenia ni idea :)

Això ha provocat comentaris als mitjans afirmant que l’Opus Dei ha començat la seva campanya per posar un dels seus a Barcelona, que suposo que en temes eclesials és com passar de segona B a primera.

Tot plegat em fa gràcia. Primer perquè a l’Obra anem tan escassos de mossens (dels incardinats a la Prelatura) que qualsevol petició per a altres encàrrecs pastorals s’accepta en tot cas per amor i servei a l’Església, però dubto molt que cap vicari de la Prelatura de cap circunscripció vagi voluntàriament a buscar-ho, que prou feina tenen els sacerdots de l’Obra amb l’atenció pastoral per a la qual es van ordenar.

A més, aquesta visió de “campanya” implicaria que tothom a la Prelatura pensa igual, i no és així. No és així en infinitat de temes, i un d’ells és aquest. El nomenament d’un bisbe és una decisió prudencial del Sant Pare, assessorat per altres, i per tant és un àmbit de llibertat. Si ho és per al Sant Pare, com vols que no ho sigui per a un laic d’una diòcesi…

Podem estar d’acord en alguns aspectes del perfil de bisbe que volem (pietat, bona doctrina, unió amb el Sant Pare, bon tracte amb les persones…). Però n’hi ha molts d’altres en els quals pot ser igual de bona una opció que la contrària… Podem preferir un bisbe més intel·lectual o més pastoral, que vingui de la mateixa diòcesi o de la veïna, a la cinquantena o a la seixantena, criat a la ciutat o de pagès… Quin és millor? Depèn. Depèn de la diòcesi, del candidat concret i de les prioritats de cadascú. Potser hi ha trets que en una diòcesi són molt rellevants i en una altra no ho són tant. I n’hi haurà que sempre seran aparentment menys rellevants: és millor un bisbe que toca el piano o un que va a buscar bolets? Doncs mira, potser el que toca el piano revitalitzarà la música litúrgica a la diòcesi i el boletaire marxarà amb els seminaristes a la recerca del rovelló. Cald eixar una mica de maniobra a la gràcia de Déu i la correspondència personal: Sant Joan Baptista Maria Vianney amb prou feines va arribar al sacerdoci i ja veus, ara és el patró dels rectors de parròquia.

Diòcesis amb seu a Catalunya

Diòcesis amb seu a Catalunya

Pot anar bé saber què diu el Codi de Dret canònic sobre el nomenament de bisbes (les anotacions són meves):

377 § 1.    El Sumo Pontífice nombra libremente a los Obispos, o confirma a los que han sido legítimamente elegidos.

§ 2.    Al menos cada tres años, los Obispos de la provincia eclesiástica [a Catalunya n’hi ha dues: la de Tarragona i la de Barcelona] o, donde así lo aconsejen las circunstancias, los de la Conferencia Episcopal [sobre la Conferència Episcopal Tarraconense, “actualment està a l’espera de l’aprovació, per part de la Santa Seu, de la Regió Eclesiàstica Tarraconense, que donarà personalitat jurídica conjunta a les deu diòcesis catalanes, en compliment a allò que es demanava en la resolució n. 142 del Concili Provincial”, vegeu l’explicació aquí] , deben elaborar de común acuerdo y bajo secreto una lista de presbíteros, también de entre los miembros de institutos de vida consagrada, que sean más idóneos para el episcopado, y han de enviar esa lista a la Sede Apostólica, permaneciendo firme el derecho de cada Obispo de dar a conocer particularmente a la Sede Apostólica nombres de presbíteros que considere dignos e idóneos para el oficio episcopal. [Per tant, a la Santa Seu han de tenir un llistat de preveres adients per a l’episcopat proporcionat per les mateixes diòcesis].

§ 3.    A no ser que se establezca legítimamente de otra manera, cuando se ha de nombrar un Obispo diocesano o un Obispo coadjutor, para proponer a la Sede Apostólica una terna, corresponde al Legado pontificio investigar separadamente y comunicar a la misma Sede Apostólica, juntamente con su opinión, lo que sugieran el Arzobispo y los Sufragáneos de la provincia [en el nostre cas,el cardenal de Barcelona i els bisbes de les diòcesis sufragànies de Terrassa i Sant Feliu], a la cual pertenece la diócesis que se ha de proveer o con la cual está agrupada, así como el presidente de la Conferencia Episcopal [Rouco Varela]; oiga además el Legado pontificio a algunos del colegio de consultores y del cabildo catedral y, si lo juzgare conveniente, pida en secreto y separadamente el parecer de algunos de uno y otro clero, y también de laicos que destaquen por su sabiduría. [A mi per ara no m’han demanat res].

Jaume Pujol Balcells

Jaume Pujol Balcells

I sobre els requisits que han de complir:

378 § 1.    Para la idoneidad de los candidatos al Episcopado se requiere que el interesado sea: insigne por la firmeza de su fe, buenas costumbres, piedad, celo por las almas, sabiduría, prudencia y virtudes humanas, y dotado de las demás c

ualidades que le hacen apto para ejercer el oficio de que se trata;

2 de buena fama;

3 de al menos treinta y cinco años;

4 ordenado de presbítero desde hace al menos cinco años;

5 doctor o al menos licenciado en sagrada Escritura, teología o derecho canónico, por un instituto de estudios su

periores aprobado por la Sede Apostólica, o al menos verdaderamente experto en esas disciplinas.

§ 2.    El juicio definitivo sobre la idoneidad del candidato corresponde a la Sede Apostólica.

No estarà de més resar perquè el nou arquebisbe,sigui qui sigui, compleixi aquestes condicions i pugui exercir els tres oficis clàssics del bisbe: ensenyar o predicar (munus docendi), celebrar els sacraments i la litúrgia o santificar (munus sanctificandi), governar o regir (munus regendi).

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s