De l'Opus Dei a Catalunya

Un blog gens oficial sobre l'Opus Dei a Catalunya

El nou bisbe de Barcelona 18/05/2012

Cardenal de Barcelona

Lluis Martínez Sistach

Els mitjans han començat a parlar de la successió del cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, que ja ha complert els 75 anys i ha presentat la seva renúncia al Sant Pare. El morbo, és clar, està en els noms de la terna (llista de tres persones proposades a Roma per al nomenament) i en les suposades estratègies de poder que s’han posat en marxa. Sembla el mercat de fitxatges del futbol.

Per bé o per mal, ha sortit també l’Opus Dei, perquè a la terna molts diuen que hi anirà l’actual arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, que quan va ser nomenat era un sacerdot numerari de la Prelatura. Algun diari ha dit que també era de l’Opus Dei el bisbe de Terrassa: no en tenia ni idea :)

Això ha provocat comentaris als mitjans afirmant que l’Opus Dei ha començat la seva campanya per posar un dels seus a Barcelona, que suposo que en temes eclesials és com passar de segona B a primera.

Tot plegat em fa gràcia. Primer perquè a l’Obra anem tan escassos de mossens (dels incardinats a la Prelatura) que qualsevol petició per a altres encàrrecs pastorals s’accepta en tot cas per amor i servei a l’Església, però dubto molt que cap vicari de la Prelatura de cap circunscripció vagi voluntàriament a buscar-ho, que prou feina tenen els sacerdots de l’Obra amb l’atenció pastoral per a la qual es van ordenar.

A més, aquesta visió de “campanya” implicaria que tothom a la Prelatura pensa igual, i no és així. No és així en infinitat de temes, i un d’ells és aquest. El nomenament d’un bisbe és una decisió prudencial del Sant Pare, assessorat per altres, i per tant és un àmbit de llibertat. Si ho és per al Sant Pare, com vols que no ho sigui per a un laic d’una diòcesi…

Podem estar d’acord en alguns aspectes del perfil de bisbe que volem (pietat, bona doctrina, unió amb el Sant Pare, bon tracte amb les persones…). Però n’hi ha molts d’altres en els quals pot ser igual de bona una opció que la contrària… Podem preferir un bisbe més intel·lectual o més pastoral, que vingui de la mateixa diòcesi o de la veïna, a la cinquantena o a la seixantena, criat a la ciutat o de pagès… Quin és millor? Depèn. Depèn de la diòcesi, del candidat concret i de les prioritats de cadascú. Potser hi ha trets que en una diòcesi són molt rellevants i en una altra no ho són tant. I n’hi haurà que sempre seran aparentment menys rellevants: és millor un bisbe que toca el piano o un que va a buscar bolets? Doncs mira, potser el que toca el piano revitalitzarà la música litúrgica a la diòcesi i el boletaire marxarà amb els seminaristes a la recerca del rovelló. Cald eixar una mica de maniobra a la gràcia de Déu i la correspondència personal: Sant Joan Baptista Maria Vianney amb prou feines va arribar al sacerdoci i ja veus, ara és el patró dels rectors de parròquia.

Diòcesis amb seu a Catalunya

Diòcesis amb seu a Catalunya

Pot anar bé saber què diu el Codi de Dret canònic sobre el nomenament de bisbes (les anotacions són meves):

377 § 1.    El Sumo Pontífice nombra libremente a los Obispos, o confirma a los que han sido legítimamente elegidos.

§ 2.    Al menos cada tres años, los Obispos de la provincia eclesiástica [a Catalunya n’hi ha dues: la de Tarragona i la de Barcelona] o, donde así lo aconsejen las circunstancias, los de la Conferencia Episcopal [sobre la Conferència Episcopal Tarraconense, “actualment està a l’espera de l’aprovació, per part de la Santa Seu, de la Regió Eclesiàstica Tarraconense, que donarà personalitat jurídica conjunta a les deu diòcesis catalanes, en compliment a allò que es demanava en la resolució n. 142 del Concili Provincial”, vegeu l’explicació aquí] , deben elaborar de común acuerdo y bajo secreto una lista de presbíteros, también de entre los miembros de institutos de vida consagrada, que sean más idóneos para el episcopado, y han de enviar esa lista a la Sede Apostólica, permaneciendo firme el derecho de cada Obispo de dar a conocer particularmente a la Sede Apostólica nombres de presbíteros que considere dignos e idóneos para el oficio episcopal. [Per tant, a la Santa Seu han de tenir un llistat de preveres adients per a l’episcopat proporcionat per les mateixes diòcesis].

§ 3.    A no ser que se establezca legítimamente de otra manera, cuando se ha de nombrar un Obispo diocesano o un Obispo coadjutor, para proponer a la Sede Apostólica una terna, corresponde al Legado pontificio investigar separadamente y comunicar a la misma Sede Apostólica, juntamente con su opinión, lo que sugieran el Arzobispo y los Sufragáneos de la provincia [en el nostre cas,el cardenal de Barcelona i els bisbes de les diòcesis sufragànies de Terrassa i Sant Feliu], a la cual pertenece la diócesis que se ha de proveer o con la cual está agrupada, así como el presidente de la Conferencia Episcopal [Rouco Varela]; oiga además el Legado pontificio a algunos del colegio de consultores y del cabildo catedral y, si lo juzgare conveniente, pida en secreto y separadamente el parecer de algunos de uno y otro clero, y también de laicos que destaquen por su sabiduría. [A mi per ara no m’han demanat res].

Jaume Pujol Balcells

Jaume Pujol Balcells

I sobre els requisits que han de complir:

378 § 1.    Para la idoneidad de los candidatos al Episcopado se requiere que el interesado sea: insigne por la firmeza de su fe, buenas costumbres, piedad, celo por las almas, sabiduría, prudencia y virtudes humanas, y dotado de las demás c

ualidades que le hacen apto para ejercer el oficio de que se trata;

2 de buena fama;

3 de al menos treinta y cinco años;

4 ordenado de presbítero desde hace al menos cinco años;

5 doctor o al menos licenciado en sagrada Escritura, teología o derecho canónico, por un instituto de estudios su

periores aprobado por la Sede Apostólica, o al menos verdaderamente experto en esas disciplinas.

§ 2.    El juicio definitivo sobre la idoneidad del candidato corresponde a la Sede Apostólica.

No estarà de més resar perquè el nou arquebisbe,sigui qui sigui, compleixi aquestes condicions i pugui exercir els tres oficis clàssics del bisbe: ensenyar o predicar (munus docendi), celebrar els sacraments i la litúrgia o santificar (munus sanctificandi), governar o regir (munus regendi).

 

Festa de sant Josepmaria 13/06/2010

El dia 26 és un nou aniversari de la mort de sant Josepmaria i, des de la seva beatificació, el dia de la seva festa litúrgica. Como cada any al voltant d’aquesta data, hi ha misses arreu de Catalunya. Us copio el que diu la web oficial:

Andorra la Vella

Sant Esteve d'Andorra

Sant Esteve d'Andorra

Sant Esteve 25.VI a les 19,30 h.

Badalona

Sant Josep 26.VI a les 12,00 h.

Barcelona

– Església de Montalegre 26.VI a les 11 h.

– Esperit Sant 26.VI a les 8,30 h.

– Mare de Déu del Roser, 26.VI a les 9 h (Gran Via de les Corts Catalanes, 796)

– Mare de Déu de la Medalla Miraculosa 26.VI a les 11 h. (Consell de Cent, 110-118)

– Oratori de Santa Maria de Bonaigua 26.VI a les 12 h.

– Sant Pius X 26.VI a les 9 h (C/ Pardo, 5)

– Sant Rafael 26.VI a les 9,30 h. (Plaça Can Ensenya, s/n)

– Santa Teresa del Infant Jesús, 26.VI a les 10 h (Pl. Gal·la Placídia)

Figueres

La Immaculada, 25.VI a les 19,30 h

Girona

Catedral 26.VI a les 12 h.

L’Hospitalet

Santa Eulàlia de Mérida 25.VI a les 20 h.

Igualada

Santa Maria 25.VI a les 20 h.

Lleida

Catedral 25.VI a les 20 h.

Manresa

La Seu de Manresa

La Seu de Manresa

Basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa  26.VI a les 12 h.

Matadepera

Sant Joan Baptista, 25.VI a les 19.30 h (Pl. Mossèn Jaume Torres, 1)

Sabadell

Sant Fèlix 25.VI a les 20 h.

Sant Cugat

Monestir 25.VI a les 20,45 h.

Sant Joan Despí

Sant Joan 25.VI a les 19 h.

Tarragona

Sant Antoni de Pàdua 25.VI a les 20 h.

Terrassa

Basílica Catedral del Sant Esperit 25.VI a les 20 h.

Tortosa

Sant Blai 25.VI a les 19 h.

El Vendrell

Sant Salvador 26.VI a les 12 h.

Vic

El Carme 25.VI a les 20 h.

També han penjat les oracions i lectures de la missa pròpia del sant: les podeu llegir aquí.

 

Opus Dei a Catalunya: Via Laietana 25/03/2010

Vista des de la finestra, gairebé

Més o menys d'on està feta la foto de Stavros1

Quan fas una cerca sobre l’Opus Dei a Catalunya a Google, el primer resultat és el de l’oficina d’informació a Barcelona, a Via Laietana, 44. Si feu clic al plànol i trieu Street View (o si feu clic a l’enllaç següent i us espereu quatre segons), us sortirà que l’oficina és a l’interior de la cabina d’un camió que passava per allà. Però no, és un portal més amunt, gairebé fent cantonada amb Sant Pere més Baix. Entre la catedral i el Palau de la Música, pujant a la dreta, una mica més amunt de les seus dels sindicats i a un pas de la plaça de Sant Jaume. Cal estar propers als nuclis de poder, ja ho sabeu.

Si es vegés bé, podríeu llegir una placa al portal (al portal davant del qual passen el senyor verd i el senyor blau) que diu que allà hi ha l’oficina d’informació de la prelatura de l’Opus Dei. Com fan totes les societats secretes: primer munten una oficina d’informació i després pengen un cartell a la porta!

Us copio la informació de l’oficina penjada a opusdei.cat:

Oficina de Barcelona
Via Laietana, 44 pral. bis 1ª
08003 Barcelona
Telf: +3493418 21 07
Fax: +3493 268 86 04
Responsable: Marc Argemí i Ballbè
barcelona@opusdei.org

L’Oficina d’informació es proposa donar un servei professional que inclou: respondre les peticions específiques de periodistes que desitgin informar sobre l’Opus Dei, o sobre algun esdeveniment relacionat amb l’Obra, de forma ràpida i completa; emetre notícies i material gràfic sobre l’Opus Dei (veieu l’apartat: Comunicats i fotografies, àudio i vídeo); proporcionar documentació i dades de context que permetin situar les activitats de l’Opus Dei en el marc de l’Església catòlica, i en el seu àmbit internacional (veieu l’apartat: Dossier de premsa); i facilitar el contacte per a possibles entrevistes personals.

Existeixen Oficines d’informació de l’Opus Dei als països on hi ha centres de l’Obra (trobareu totes les adreces a la columna de l’esquerra).

Per la seva naturalesa, l’Oficina d’informació treballa principalment amb periodistes. Tots els altres usuaris d’aquesta web interessats a rebre informació podeu escriure a l’adreça de ‘contacte’ (barra superior).

 

L’Opus Dei a Catalunya, segons TV3 17/03/2010

Tenia pendent de pujar aquest vídeo, però des de TV3 no es pot. És una entrevista al dr. Pujals, el vicari per la delegació de Barcelona, al programa Signes dels temps de TV3. Podeu fer clic a l’enllaç de sota per veure’l.

Signes dels temps

El vídeo és un dels motius que han provocat aquest blog. El dr. Pujals vol explicar que l’Opus Dei es dedica fonamentalment a formar els laics; però les preguntes tornen una darrera l’altra als mateixos tòpics, sense acabar d’entrar als temes que van sortint i presentant-ne d’altres que no vénen al cas.

Ja sabeu que els americans no van anar a la lluna...

Una de les teories de la conspiració

No és culpa de l’entrevistadora del tot. Hi ha una mena de filosofia de la sospita -complicada des del Codi Da Vinci per les teories de la conspiració– que fa que, quan un diu “l’Opus Dei es dedica a donar formació als laics perquè puguin viure la seva vida cristiana en plenitud”, els que el senten processin “això és el que diuen, però i els col·legis d’èlit?”, o “això és el que diuen, però i la presència al món de la política?”, o (m’estalvio la primera part) “i els bancs que dirigeixen?”, “i el poder al Vaticà?”, “i les aliances amb les dictadures feixistes?”… I les més paranoiques: t’hi trobes de tot, des que Sonia Gandhi és una infiltrada de l’Opus Dei a la Índia (on si hi viuen mig centenar de persones de l’Obra encara gràcies) fins, és clar, l’haver amagat que Jesús i Maria Magdalena s’entenien.

Els de l'Opus Dei són independentistes... a Escòcia

Els de l'Opus Dei són independentistes... a Escòcia

Això passa per diversos motius, em sembla. Primer: Marx, Nietzsche i Freud han deixat la seva marca en unes generacios determinades i la sospita es viu de forma habitual. Segon: no hi ha l’hàbit d’entendre que un laic pren les seves decisions: vota ell (no el seu bisbe), compra pis ell (no el seu director espiritual), treballa ell (no el rector de la parròquia), crea ell l’empresa (no el cente de l’Opus Dei), etc. Tercer: som una colla de snobs: si parlo de l’Opus Dei a Barcelona, em fixo en l’IESE, encara que m’ensenyin altres coses. Quart: no es comprèn que gent de l’Opus Dei tingui opinions contràries sobre els mateixos temes, de manera que si hi ha membres de l’Opus Dei al PP ja no em crec que altres votin altres partits. Cinquè: la senzillesa sempre és sospitosa! i així podrien seguir. Ho sintetitza molt bé Fr. John Wauck en aquest post.

Ho pensava l’altre dia, quan estava amb uns quants matrimonis de supernumeraris… Botiguers, electricistes, mestres i informàtics! Ja voldrien ser banquers per arribar a final de mes, ja!

 

Els clubs de l’Opus Dei 20/02/2010

Activitat del club Montroig

Activitat del club Montroig

Pel glossari:

club: els clubs són centres especialitzats en l’educació extraescolar de nens i nenes, fins al batxillerat. A més de les activitats per a la canalla (que moltes altres entitats també realitzen), tenen algunes característiques que els diferencien:

1) la formació en virtuts humanes i cristianes és transversal a totes les activitats;

2) l’estudi és el nucli dur de les activitas del club, no el piano ni el ballet ni -encara que costi de creure- el futbol;

3) la relació amb els pares és fonamental, així com el seguiment personalitzat de cada nen o nena;

4) s’organitzen activitats formatives (fonamentalment pel que fa al paper educador dels pares)  o lúdiques per a pares o mares, matrimonis i tota la família;

5) hi ha una identitat cristiana, que es manifesta no només el que diem a 1) sinó també en mitjans específics de formació cristiana i atenció pastoral;

6) la responsabilitat recau en els pares (comitè gestor o junta directiva).

Dit això, volia afegir que la paraula club la trobo espantosa. No sé per què se’n diuen així, els clubs; potser van néixer en un entorn de poc associacionisme relacionat amb la gent jove i la referència més propera eren els clubs esportius. O potser els primers clubs es plantejaven activitats extraescolars esportives i d’aquí va venir tot. O potser era per evitar termes que la gent podia associar amb entitats confessionals o entitats poítiques.  La qüestió és que aquí a Catalunya el terme es fa servir com arreu del món, però no m’agrada gens. Tampoc, és cert, no es podria substituir per esplai, cau o similars, perquè no és exactament el mateix. De fet, els noms jurídics de les associacions que gestionen els clubs no solen fer servir aquesta paraula. Però què voleu, quan sents una persona de 80 anys que diu que va al club per fer el seu recés…

Llisto els clubs dels quals he trobat web. Per a nens:

Club Pàdua (Barcelona): ep, si algú ho llegeix: podríeu fer una versió catalana de la web?

Club Daumar (Barcelona)

Club Obenc (Badalona)

Club Condal (L’Hospitalet)

Club Balandrau (L’Hospitalet): nom maco.

Club Cimal (Terrassa): visca! No fan servir la paraula club!

Club Racó (Sabadell)

Club d’Aran (Rubí)

Club Montagut (Vic)

Club Tempir (Girona)

Club Tramuntana (Salt)

Club Raier (Lleida)

Club Montroig (Tarragona)

Per a nenes:

Club Carena (Barcelona)

Club Llar (Barcelona)

Club Torxa (Barcelona): mig difunt (el web, no el club) Revifada!

Club Septimània (Barcelona)

Club Cantarell (Sant Cugat)

Club Rumbau (L’Hospitalet): d’això… Versió en català?

Club L’Escó (Vic)

Club Caliu (Sabadell)

Club Undaris (Girona)

Club Rocabruna (Girona)

 

Monterols, el veterà 16/02/2010

Foto de la façana

Façana de Monterols

El Col·legi Major Monterols és la labor de l’Opus Dei més veterana a Catalunya, si no m’erro. Durant molt de temps, a més, la residència de la zona de serveis de Monterols va ser l’únic centre de dones de Barcelona.

El director de Monterols és en Jordi Pujol. No l’Honorable, encara que segurament ben honorable. Les dades de contacte són C/Corint, 3 08006 BARCELONA. Tel. 932014777. info@monterols.es.

Monterols té més de 60 anys. A la seva web n’expliquen la història:

El Col·legi Major Universitari Monterols va ser inaugurat el 20 de febrer de 1949 com a Residència Universitària, i fou reconegut com a Col·legi Major Universitari adscrit a la Universitat de Barcelona el 1951. A partir de l’any 1954, es creà un Patronat que havia de canalitzar el “desig de cooperació manifestat per moltes persones i entitats de Catalunya”, tal com es llegeix textualment en un document de l’època.

400 coups

Era l'època de la nouvelle vague...

Tot i que no el citen a la web -no sé per què-, un dels motius de prestigi de Monterols va ser el seu cine-club durant l’època franquista (“el millor cine-club vanguardista de l’època”, diu Arturo San Agustín), que alhora va ser el niu on va néixer el Jubilee Jazz Club, que va passar de seguida a l’Institut d’Estudis Catalans, tal com expliquen ells mateixos:

En 1957 José Luis Guarner y Javier Coma, adscritos al Cine-Club Monterols,  gestionaron del Colegio Mayor que lo albergaba la instauración de un club de  jazz en los mismos locales. Se llamó Jubilee Jazz Club y fue fundado en noviembre por los citados y otros aficionados entre los que figuraron Enric Vázquez, Joan Giralt, Andreu Baget, Santiago París, Javier Jufresa, Olegario Armengol, Guillermo Luis Díaz-Plaja, Esteban Agulló, José Luis Blanco, José Ma Virgili, Eduardo Torres, Miguel Martín, Miguel Pedraza. Se pronunciaron allí unas quince conferencias, incluida la de Tete Montoliu sobre el piano en el jazz moderno.

Clarament no és incompatible ser de l’Opus Dei i estimar la cultura i la modernitat. Potser hem de recuperar una mica aquest tarannà, però…

 

Qui dirigeix l’Opus Dei a Catalunya? 29/01/2010

El Vicari regional, Dr. Herrando Prat de la Riba

El Vicari regional, Dr. Herrando Prat de la Riba

El govern de la Prelatura a Catalunya, com en la resta del món, correspon al Prelat, resident a Roma: el bisbe Mons. Xavier Echevarría. Per a poder dur a terme de manera eficaç les seves obligacions de direcció, el Prelat compta amb un Vicari al capdavant de cadascuna de les regions que es divideix l’expansió apostòlica de l’Opus Dei pel món.

La cita anterior és de l’explicació de la pàgina de l’Obra en català. Cal afegir-hi que el Vicari governa sempre amb l’ajuda de dos consells: la Comissió regional, per als homes, i l’Assessoria regional, per a les dones. El Vicari regional a Espanya és el sacerdot Dr. Ramon Herrando Prat de la Riba, llicenciat en Ciències Biològiques i doctor en Teologia. Nascut a Barcelona, és família de Prat de la Riba, sí.

El Vicari per la delegació de Barcelona, Dr. Pujals

El Vicari per la delegació de Barcelona, Dr. Pujals

En el cas de Catalunya, és una de les deu delegacions de la regió d’Espanya (les altres són Madrid-Est, Madrid-Oest, València, Granada, Sevilla, Valladolid, Santiago, Pamplona i Saragossa). En realitat, és la delegació de Barcelona. Les delegacions solen portar el nom de ciutats, però els correspon un territori que pot ser molt variat (per exemple, a Valladolid li correspon, a més d’algunes províncies castellanes, Astúries i Cantàbria). Podeu trobar més informació aquí.

El Vicari per a Catalunya és el sacerdot Dr. Antoni Pujals i Ginebreda, llicenciat en Dret i doctor en Dret canònic, de Terrassa. També té l’ajuda de dos consells, un per als homes i un altre per a les dones.

Per a més informació sobre el govern de la Prelatura, podeu llegir els Estatuts (en llatí, això sí), especialment el títol IV,  capítols I, II i III.

També podeu tafanejar els nomenaments de càrrecs del Prelat a la publicació Romana, que és el butlletí de la Prelatura. Diguem que no és una publicació en temps real, precisament (l’últim número penjat és del 2008). Però el butlletí imprès també tarda una mica. Surt dos cops l’any. Dins l’apartat Del Prelat hi trobeu els nomenaments, entre altres informacions.