De l'Opus Dei a Catalunya

Un blog gens oficial sobre l'Opus Dei a Catalunya

Opus Dei a Catalunya: Via Laietana 25/03/2010

Vista des de la finestra, gairebé

Més o menys d'on està feta la foto de Stavros1

Quan fas una cerca sobre l’Opus Dei a Catalunya a Google, el primer resultat és el de l’oficina d’informació a Barcelona, a Via Laietana, 44. Si feu clic al plànol i trieu Street View (o si feu clic a l’enllaç següent i us espereu quatre segons), us sortirà que l’oficina és a l’interior de la cabina d’un camió que passava per allà. Però no, és un portal més amunt, gairebé fent cantonada amb Sant Pere més Baix. Entre la catedral i el Palau de la Música, pujant a la dreta, una mica més amunt de les seus dels sindicats i a un pas de la plaça de Sant Jaume. Cal estar propers als nuclis de poder, ja ho sabeu.

Si es vegés bé, podríeu llegir una placa al portal (al portal davant del qual passen el senyor verd i el senyor blau) que diu que allà hi ha l’oficina d’informació de la prelatura de l’Opus Dei. Com fan totes les societats secretes: primer munten una oficina d’informació i després pengen un cartell a la porta!

Us copio la informació de l’oficina penjada a opusdei.cat:

Oficina de Barcelona
Via Laietana, 44 pral. bis 1ª
08003 Barcelona
Telf: +3493418 21 07
Fax: +3493 268 86 04
Responsable: Marc Argemí i Ballbè
barcelona@opusdei.org

L’Oficina d’informació es proposa donar un servei professional que inclou: respondre les peticions específiques de periodistes que desitgin informar sobre l’Opus Dei, o sobre algun esdeveniment relacionat amb l’Obra, de forma ràpida i completa; emetre notícies i material gràfic sobre l’Opus Dei (veieu l’apartat: Comunicats i fotografies, àudio i vídeo); proporcionar documentació i dades de context que permetin situar les activitats de l’Opus Dei en el marc de l’Església catòlica, i en el seu àmbit internacional (veieu l’apartat: Dossier de premsa); i facilitar el contacte per a possibles entrevistes personals.

Existeixen Oficines d’informació de l’Opus Dei als països on hi ha centres de l’Obra (trobareu totes les adreces a la columna de l’esquerra).

Per la seva naturalesa, l’Oficina d’informació treballa principalment amb periodistes. Tots els altres usuaris d’aquesta web interessats a rebre informació podeu escriure a l’adreça de ‘contacte’ (barra superior).

 

Els clubs de l’Opus Dei 20/02/2010

Activitat del club Montroig

Activitat del club Montroig

Pel glossari:

club: els clubs són centres especialitzats en l’educació extraescolar de nens i nenes, fins al batxillerat. A més de les activitats per a la canalla (que moltes altres entitats també realitzen), tenen algunes característiques que els diferencien:

1) la formació en virtuts humanes i cristianes és transversal a totes les activitats;

2) l’estudi és el nucli dur de les activitas del club, no el piano ni el ballet ni -encara que costi de creure- el futbol;

3) la relació amb els pares és fonamental, així com el seguiment personalitzat de cada nen o nena;

4) s’organitzen activitats formatives (fonamentalment pel que fa al paper educador dels pares)  o lúdiques per a pares o mares, matrimonis i tota la família;

5) hi ha una identitat cristiana, que es manifesta no només el que diem a 1) sinó també en mitjans específics de formació cristiana i atenció pastoral;

6) la responsabilitat recau en els pares (comitè gestor o junta directiva).

Dit això, volia afegir que la paraula club la trobo espantosa. No sé per què se’n diuen així, els clubs; potser van néixer en un entorn de poc associacionisme relacionat amb la gent jove i la referència més propera eren els clubs esportius. O potser els primers clubs es plantejaven activitats extraescolars esportives i d’aquí va venir tot. O potser era per evitar termes que la gent podia associar amb entitats confessionals o entitats poítiques.  La qüestió és que aquí a Catalunya el terme es fa servir com arreu del món, però no m’agrada gens. Tampoc, és cert, no es podria substituir per esplai, cau o similars, perquè no és exactament el mateix. De fet, els noms jurídics de les associacions que gestionen els clubs no solen fer servir aquesta paraula. Però què voleu, quan sents una persona de 80 anys que diu que va al club per fer el seu recés…

Llisto els clubs dels quals he trobat web. Per a nens:

Club Pàdua (Barcelona): ep, si algú ho llegeix: podríeu fer una versió catalana de la web?

Club Daumar (Barcelona)

Club Obenc (Badalona)

Club Condal (L’Hospitalet)

Club Balandrau (L’Hospitalet): nom maco.

Club Cimal (Terrassa): visca! No fan servir la paraula club!

Club Racó (Sabadell)

Club d’Aran (Rubí)

Club Montagut (Vic)

Club Tempir (Girona)

Club Tramuntana (Salt)

Club Raier (Lleida)

Club Montroig (Tarragona)

Per a nenes:

Club Carena (Barcelona)

Club Llar (Barcelona)

Club Torxa (Barcelona): mig difunt (el web, no el club) Revifada!

Club Septimània (Barcelona)

Club Cantarell (Sant Cugat)

Club Rumbau (L’Hospitalet): d’això… Versió en català?

Club L’Escó (Vic)

Club Caliu (Sabadell)

Club Undaris (Girona)

Club Rocabruna (Girona)

 

Monterols, el veterà 16/02/2010

Foto de la façana

Façana de Monterols

El Col·legi Major Monterols és la labor de l’Opus Dei més veterana a Catalunya, si no m’erro. Durant molt de temps, a més, la residència de la zona de serveis de Monterols va ser l’únic centre de dones de Barcelona.

El director de Monterols és en Jordi Pujol. No l’Honorable, encara que segurament ben honorable. Les dades de contacte són C/Corint, 3 08006 BARCELONA. Tel. 932014777. info@monterols.es.

Monterols té més de 60 anys. A la seva web n’expliquen la història:

El Col·legi Major Universitari Monterols va ser inaugurat el 20 de febrer de 1949 com a Residència Universitària, i fou reconegut com a Col·legi Major Universitari adscrit a la Universitat de Barcelona el 1951. A partir de l’any 1954, es creà un Patronat que havia de canalitzar el “desig de cooperació manifestat per moltes persones i entitats de Catalunya”, tal com es llegeix textualment en un document de l’època.

400 coups

Era l'època de la nouvelle vague...

Tot i que no el citen a la web -no sé per què-, un dels motius de prestigi de Monterols va ser el seu cine-club durant l’època franquista (“el millor cine-club vanguardista de l’època”, diu Arturo San Agustín), que alhora va ser el niu on va néixer el Jubilee Jazz Club, que va passar de seguida a l’Institut d’Estudis Catalans, tal com expliquen ells mateixos:

En 1957 José Luis Guarner y Javier Coma, adscritos al Cine-Club Monterols,  gestionaron del Colegio Mayor que lo albergaba la instauración de un club de  jazz en los mismos locales. Se llamó Jubilee Jazz Club y fue fundado en noviembre por los citados y otros aficionados entre los que figuraron Enric Vázquez, Joan Giralt, Andreu Baget, Santiago París, Javier Jufresa, Olegario Armengol, Guillermo Luis Díaz-Plaja, Esteban Agulló, José Luis Blanco, José Ma Virgili, Eduardo Torres, Miguel Martín, Miguel Pedraza. Se pronunciaron allí unas quince conferencias, incluida la de Tete Montoliu sobre el piano en el jazz moderno.

Clarament no és incompatible ser de l’Opus Dei i estimar la cultura i la modernitat. Potser hem de recuperar una mica aquest tarannà, però…

 

El Col·legi Pineda 27/01/2010

Pineda, una escola a L’Hospitalet de Llobregat per a noies, acaba de fer els 40 anys. Va començar com una escola professional per a noies, en una caseta de República Argentina, i anys més tard es va convertir en un centre escolar al barri del Gornal, en plena època d’immigració dels anys 60. Sempre ha estat oberta a persones de tota mena.

Nenes de Pineda

Nenes de Pineda

Copio de la seva web:

Pineda sorgeix l’any 1963 amb l’afany de contribuir a la formació professional i humana de les persones que la dècada dels anys 1955-1965 formaven l’àrea metropolitana de Barcelona.

Sota l’impuls de sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, un grup de professionals universitàries, conscients de les necessitats socials del seu entorn (manca de capacitació professional, dificultat de la dona per accedir a un lloc de treball qualificat, elevada taxa d’analfabetisme, necessitat d’una educació comprensiva i accessible a tothom…) varen iniciar una tasca educativa de marcat caràcter social.

Fins l’any 1968, l’objectiu prioritari de Pineda es va centrar en la capacitació i inserció laboral de la dona. A partir d’aquesta data, ha anat ampliant progressivament la seva oferta educativa que, actualment, abasta tots els nivells.

Pineda s’esforça per ser una escola de qualitat. El seu nou parvulari, Avantis, es mereix una visita. Si la voleu fer virtualment, podeu veure les instal·lacions (i les criatures) aquí.

Pineda té un germà bessó, Xaloc, al costat.