De l'Opus Dei a Catalunya

Un blog gens oficial sobre l'Opus Dei a Catalunya

Un testimoni fúnebre, que Jesús ha ressuscitat 04/04/2010

Aquest dia de Pasqua volia penjar alguna cosa, però que no m’ocupés massa estona. I he recordat un dels testimonis de la pàgina web www.opusdei.cat, de fa un temps, que m’ha semblat adient. Es tracta d’un supernumerari, en Joan Santigosa, que treballa a la funerària de Badalona. Què voleu de més adequat, el dia que celebrem que Crist ha ressuscitat i que la mort no té l’última paraula?

La veritat és que al principi xoca una mica el que diu en Joan de bon començament:

Amb un somriure comenta: m’encanta el que faig, m’ho passo molt bé treballant, i a més a més, puc ajudar tant la gent!

Però llegiu el testimoni sencer i ho entendreu millor. La foto és del tanatori de Badalona. Ah, i bona Pasqua a tothom!

Tanatori de Badalona

Tanatori de Badalona


 

Barça, Estrella, Maragall i Opus Dei 07/02/2010

Filed under: Santificar la feina — Qui fa d'administrador @ 14:29
Tags: , , , , , ,

No sé si heu vist l’anunci que Estrella Damm ha fet sobre el Barça. Va ser el que va tancar i obrir any a TV3. Hi trobo alguns defectes (pobresa fonètica i rítmica, per exemple), però tot i així és força encertat. Us el poso, per si un cas:

La qüestió  és que es cita de passada (l’amor al detall, el martell…) un poema de Maragall (l’avi, en Joan), Elogi del viure. Us el copio:

Estima el teu ofici, la teva vocació, la teva estrella, allò pel que serveixes, allò en què realment ets un entre els homes, esforça’t en el teu quefer com si de cada detall que penses, de cada paraula que dius, de cada peça que poses, de cada cop de martell que dones, en depengués la salvació de la humanitat. Perquè en depèn, creu-me. Si oblidant-te de tu mateix fas tot el que pots en el teu treball, fas més que un emperador que regeix  automàticament els seus estats; fas més que el qui inventa teories universals només per satisfer la seva vanitat, fas més que el polític, que l’agitador, que el que governa. Pots desdenyar tot això i l’adobament del món. EL món s’adobaria bé tot sol, només que cadascú fes el seu deure amb amor, a casa seva.

És un poema que dóna l’única solució real a la crisi econòmica. Però, independentment, volia ressaltar que aquest viure “com si de cada cop de martell en depengués la salvació del món” és el que sant Josepmaria va veure clar quan parlava de santificar la feina, santificar-se a la feina i santificar els altres amb la feina. Amb la feina ben feta, i feta per amor a Déu i als homes, col·laborem amb Déu tant en la creació del món com en la salvació dels homes.