De l'Opus Dei a Catalunya

Un blog gens oficial sobre l'Opus Dei a Catalunya

Qui dirigeix l’Opus Dei a Catalunya? 29/01/2010

El Vicari regional, Dr. Herrando Prat de la Riba

El Vicari regional, Dr. Herrando Prat de la Riba

El govern de la Prelatura a Catalunya, com en la resta del món, correspon al Prelat, resident a Roma: el bisbe Mons. Xavier Echevarría. Per a poder dur a terme de manera eficaç les seves obligacions de direcció, el Prelat compta amb un Vicari al capdavant de cadascuna de les regions que es divideix l’expansió apostòlica de l’Opus Dei pel món.

La cita anterior és de l’explicació de la pàgina de l’Obra en català. Cal afegir-hi que el Vicari governa sempre amb l’ajuda de dos consells: la Comissió regional, per als homes, i l’Assessoria regional, per a les dones. El Vicari regional a Espanya és el sacerdot Dr. Ramon Herrando Prat de la Riba, llicenciat en Ciències Biològiques i doctor en Teologia. Nascut a Barcelona, és família de Prat de la Riba, sí.

El Vicari per la delegació de Barcelona, Dr. Pujals

El Vicari per la delegació de Barcelona, Dr. Pujals

En el cas de Catalunya, és una de les deu delegacions de la regió d’Espanya (les altres són Madrid-Est, Madrid-Oest, València, Granada, Sevilla, Valladolid, Santiago, Pamplona i Saragossa). En realitat, és la delegació de Barcelona. Les delegacions solen portar el nom de ciutats, però els correspon un territori que pot ser molt variat (per exemple, a Valladolid li correspon, a més d’algunes províncies castellanes, Astúries i Cantàbria). Podeu trobar més informació aquí.

El Vicari per a Catalunya és el sacerdot Dr. Antoni Pujals i Ginebreda, llicenciat en Dret i doctor en Dret canònic, de Terrassa. També té l’ajuda de dos consells, un per als homes i un altre per a les dones.

Per a més informació sobre el govern de la Prelatura, podeu llegir els Estatuts (en llatí, això sí), especialment el títol IV,  capítols I, II i III.

També podeu tafanejar els nomenaments de càrrecs del Prelat a la publicació Romana, que és el butlletí de la Prelatura. Diguem que no és una publicació en temps real, precisament (l’últim número penjat és del 2008). Però el butlletí imprès també tarda una mica. Surt dos cops l’any. Dins l’apartat Del Prelat hi trobeu els nomenaments, entre altres informacions.

Anuncis
 

Aprofundir en la fe cristiana 28/01/2010

Filed under: Aprofundir en la fe cristiana — Qui fa d'administrador @ 13:09
Tags: , , ,

Sant Josepmaria definia l’Obra com “una gran catequesi”.

De la Creació en endavant

De la Creació en endavant (adebⓞnd a Flickr)

A la web de l’Opus Dei hi ha un apartat, potser no prou conegut, amb material de sobra per poder aprofundir en la fe cristiana, tant per meditar un mateix com per transmetre a altres persones. L’apartat es diu Conrear la fe (una de les pegues de la web oficial és que les urls no són descriptives) i té aquests subapartats:

1. Conrear la fe (sí, què hi farem, es repeteix): hi trobareu articles sobre, per exemple, la caritat,  l’amor a la veritat, l’esperança o el treball.

2. Fe cristiana i llibertat personal: és un recull d’escrits del Magisteri de l’Església i de Sant Jospemaria al voltant d’aquests dos temes.

3. Resums de fe cristiana: és una sèrie d’articles, sintètics i seriosos, sobre tot el catecisme: Credo, Sagraments, Manaments i Pregària. Pot anar molt bé per preparar catequesis.

4. Any paulí: no sé fins quan hi serà, però per ara encara hi ha una secció dedicada a l’Any paulí (que va acabar a l’estiu del 2009), amb articles i vídeos.

 

El Col·legi Pineda 27/01/2010

Pineda, una escola a L’Hospitalet de Llobregat per a noies, acaba de fer els 40 anys. Va començar com una escola professional per a noies, en una caseta de República Argentina, i anys més tard es va convertir en un centre escolar al barri del Gornal, en plena època d’immigració dels anys 60. Sempre ha estat oberta a persones de tota mena.

Nenes de Pineda

Nenes de Pineda

Copio de la seva web:

Pineda sorgeix l’any 1963 amb l’afany de contribuir a la formació professional i humana de les persones que la dècada dels anys 1955-1965 formaven l’àrea metropolitana de Barcelona.

Sota l’impuls de sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, un grup de professionals universitàries, conscients de les necessitats socials del seu entorn (manca de capacitació professional, dificultat de la dona per accedir a un lloc de treball qualificat, elevada taxa d’analfabetisme, necessitat d’una educació comprensiva i accessible a tothom…) varen iniciar una tasca educativa de marcat caràcter social.

Fins l’any 1968, l’objectiu prioritari de Pineda es va centrar en la capacitació i inserció laboral de la dona. A partir d’aquesta data, ha anat ampliant progressivament la seva oferta educativa que, actualment, abasta tots els nivells.

Pineda s’esforça per ser una escola de qualitat. El seu nou parvulari, Avantis, es mereix una visita. Si la voleu fer virtualment, podeu veure les instal·lacions (i les criatures) aquí.

Pineda té un germà bessó, Xaloc, al costat.

 

De Palau-sator a Costa d’Ivori

Filed under: Catalans arreu del món — Qui fa d'administrador @ 8:42
Tags: , , , , ,

El testimoni de Martí Frigola a la web oficial de l’Opus Dei a  Catalunya: nascut a Palau-sator (Baix Empordà) i criat entre cereals, hortalisses i fruiters, va estudiar enginyeria agrònoma. Al cap de poc de començar a treballar, li proposen de marxar a l’Àfrica, a Costa de Marfil. S’espavila fent un curs de francès a París i estudiant possibles negocis, fins que decideix quin serà el millor: “al final vaig trobar una possible línia de negoci: l’exportació de pells de cabra i ovella per a la fabricació de bosses de mà i sabates. I va començar l’aventura”.

Un numerari del Baix Empordà a l'Àfrica

Del Baix Empordà a l'Àfrica

Una aventura de negocis diversos i amb resultats també diversos. Ha acabat fent de constructor i involucrant africans en les seves empreses:

“Com a fruit de les importacions de material de construcció que vaig fer, me vaig anar convertint a poc a poc en un constructor. I després, he anat engegant diversos negocis –exportació d’olis essencials, d’herbes medicinals, de colorants alimentaris, etc.- junt amb alguns amics africans, amb el desig d’ajudar al progrés d’aquest jove país”.

Amb els anys, posa en marxa noves iniciatives a favor de les famílies i de l’educació.

“Encara que les lleis prohibeixin formalment la poligàmia, molts eburnis han nascut -i continuen naixent- en el si d’unes famílies amb relacions poligàmiques, de caràcter matriarcal, on l’autoritat de l’oncle matern és, ben sovint, molt més important que la del pare. Això explica que ben sovint els pares no se sentin responsables de l’educació dels seus fills. En el passat era el clan l’encarregat d’educar-los, en un sentit molt ampli; però en l’actualitat, amb la progressiva desaparició dels clans, els pares de família cristians necessiten exemples per imitar: exemples de pares i mares que s’ocupin dels seus fills i vetllin per la seva educació humana, professional, cristiana, moral….”.

Això el porta a començar uns cursos d’orientació familiar i, més endavant, col·legis.

“Fins al 1990 el país comptava amb instal·lacions suficients de caràcter educatiu, però amb la crisi econòmica van deixar de construir-se edificis amb fins docents i a causa del conflicte armat del 2002 es van destruir bastants col·legis i va haver-hi un gran moviment de la població cap al Sud. Les carències en aquest camp són enormes i la necessitat d’engegar nous projectes educatius és tan urgent com evident”.

L’últim projecte endegat han estat uns seminaris per empresaris i directius.

“Un sector decisiu és la formació de directius i d’empresaris, que han de ser els motors econòmics de Costa d’Ivori. Això em sembla un punt vital per al desenvolupament d’una societat com la nostra, que pateix tantes carències, i que suporta des de fa tants anys uns conflictes armats. Aquest tipus de formació empresarial és molt important, perquè la corrupció i l’estafa –que jo he patit en les meves pròpies carns- són grans obstacles per al desenvolupament de qualsevol país”.

Porta més de vint anys a Costa de Marfil

Porta més de vint anys a Costa de Marfil

Treu suc de la seva vida d’empresari per a la pròpia vida cristiana:

“L’empresa més important de la nostra vida és la pròpia santificació. Afortunadament, en aquest negoci, el negoci de la santedat personal, comptem amb un Soci que mai no ens falla i que ens dóna tota la seva gràcia; però al mateix temps espera el nostre treball i la nostra correspondència. Els homes de negocis que són pares de família entenen molt bé quelcom que va recordar moltes vegades sant Josepmaria Escrivà: el millor negoci per a uns pares és donar als fills una bona educació humana, professional i cristiana. Després estan els altres negocis humans, que cal santificar i on podem trobar Déu, realitzant-los amb la màxima perfecció humana i espiritual que puguem. L’objecte d’aquests negocis pot ser molt variat: des de l’exportació de pells de cabra, maons i colorants, fins als tomàquets d’horta, que em recorden tant la meva primera i decisiva escola de negocis: el mercat de Palafrugell”.