Un dels diaques que aquest any s’ordenaran a Roma és un català de Barcelona, d’una família originària de la Catalunya Central. Havia viscut a Barcelona, Terrassa, Igualada. L’any que ve, si Déu vol, s’ordenarà de sacerdot. Després de fer de mestre durant uns anys, havia anat a Roma a estudiar teologia, però el curs següent marxà al Líban com a corresponsal d’una agència de notícies (també és llicenciat en Comunicació Audiovisual). Hi tornà un any més tard per incorporar-se a una ONG que es dedica a fomentar la bona relació entre els membres de les diferents comunitats que conviuen al Líban.
Una de les belleses del Líban
Forma part d’una família nombrosa – sis germans-, d’una mena de saga familiar on les famílies nombroses abunden, sense que això vulgui dir que siguin de l’Opus Dei, com es pensa molta gent. De tant en tant, els descendents d’uns dels besavis del Ferran, un impressor i la seva muller, que varen tenir deu fills, es troben en una “cosinada”. Si hi fossin tots – descendents directes i sobrevinguts- serien un centenar llarg de persones. És una festa. De l’Opus Dei n’hi deu haver un cinc per cent.
L’avi del Ferran, el més gran dels deu germans, fou el primer de la família que va conèixer l’Obra. Era el pare de cinc fills. Va tenir la seva muller molt delicada durant molt temps. Era impressor, també; com el seu pare un bon impressor i un bon ciutadà, implicat en la seva ciutat en tot allò que feia referència a la cultura. I un bon amic dels seus amics. Un bon marit, un bon pare i, després un bon avi. Al final de la seva vida, vidu i amb algunes facultats mermades, a més, fou un tendre besavi. La seva amistat, la dedicació a la família, el seu exemple, feren que molta gent del seu voltant, família i amics, anés coneixent l’Obra. Alguns dels fills la varen entendre i s’hi van sentir atrets; d’altres, no. Sempre va respectar la llibertat de cadascú.
Un exemplar de Camí anotat per l'avi
En Ferran fou un dels néts que, de molt jove, va sentir-se atret per l’Opus Dei. També una seva germana. També alguns dels seus cosins… Alguns són casats, d’altres solters; d’aquests últims, n’hi ha que viuen amb la família, d’altres en centres de l’Obra, per tenir més llibertat per dedicar-se als apostolats que l’Opus Dei promou arreu del món. Tots ells, laics que procuren de viure amb plenitud la vida cristiana amb l’esperit que els va ensenyar i transmetre Escrivà de Balaguer, ara Sant Josepmaria.
Després de l’ordenació a Roma, en Ferran serà un dels membres de l’Opus Dei sacerdot. Un petit percentatge de tots els socis, que s’ordenen per poder atendre espiritualment tots els membres de l’Opus Dei: prediquen, administren els sagraments…
Avui en Ferran ha comunicat la notícia als pares per telèfon. Després ha enviat un mail a tots els germans i cunyats. No vulgueu saber els comentaris que s’han generat… Com que tots tenen un bon sentit de l’humor, a les felicitacions no hi han faltat algunes brometes… I com que tots són molt amants de les noves tecnologies en poc temps la bona notícia s’hagués estès pel facebook… Mare de Déu quants comentaris! Ara en Ferran ja ho ha fet públic al seu blog libanès.
Com a mare del Ferran us demano el mateix que demana ell: oracions perquè pugui ser un bon sacerdot.
Aquest blog vol donar una resposta -absolutament personal i no oficial- a les preguntes que la gent es fa -i ens fa- sobre l'Opus Dei, tant en general com respecte a Catalunya.
De l'Opus Dei a Catalunya 
El que comenta la gent