De l'Opus Dei a Catalunya

Un blog gens oficial sobre l'Opus Dei a Catalunya

La Moreneta 11/05/2012

Ara que som al mes de maig, època en que tradicionalment el culte a la Mare de Déu està més viu, voldria dedicar un post a aquest tema.

La paraula romiatge pot sonar a una pràctica molt antiga (per no dir extingida) entre els cristians de fa dos-cents anys que anaven en burro a visitar un santuari o ermita a dalt de la muntanya. O potser no ens ve al cap ni aquesta referència… El cas és que els romiatges, a banda del folklore que un li vulgui afegir, sempre han estat presents a la vida cristiana com una cosa ben senzilla: anar a visitar la mare. I val a dir que això es continua fent, perquè la mare, sempre serà la mare.

La saviesa popular diu que “de mare, només n’hi ha una”. En el cas de la fe cristiana també és així, el que passa és que cada poble té la seva imatge i a cadascú li sembla que la seva…és la més maca. Això no representa més problema que el que tindrien uns germans que conserven diverses fotos de la mare; hi ha qui li agrada aquesta, hi ha qui s’estima més l’altra.

Doncs jo, fent honor a les meves arrels, penso que com la moreneta no n’hi cap.

Conec molta gent que s’ha casat a Montserrat o que els seus avis o pares s’hi van casar allà en el seu moment… De petita sempre sentia dir als meus avis que el seu viatge de noces va ser a Montserrat i em semblava que no podia pas ser perquè aquests viatges la gent els fa a llocs més exòtics. Però sí, després vaig veure que -tal com la meva- moltes famílies de Catalunya van començar a caminar als peus de la Moreneta.

Un bon dia, llegint les memòries d’Alfons Balcells, un dels primers numeraris, vaig descobrir que també la família de l’Opus Dei va fer estada a Montserrat als anys 40, quan als cercles catòlics de Barcelona només es parlava de les “heretgies” d’un llibret anomenat Camí. En aquella època els membres de l’Opus Dei a Catalunya no superaven la dotzena i gairebé tots estudiaven o s’acabaven de llicenciar, del que es dedueix que ben poca cosa podien fer per canviar la mala maror si no era resar i despreocupar-se de l’assumpte fins que l’ambient no fos més propici per donar-se a conèixer. I això és el que van fer: anar a passar uns dies a Montserrat per resar, fer excursions i tenir algunes xerrades de formació. El pare abat en aquells temps era el P. Aureli M. Escarré, que coneixia sant Josepmaria i entenia bé l’espiritualitat que es reflectia a Camí. El P. Escarré va mostrar la seva hospitalitat cap a aquells joves de l’Obra i sempre va oferir als qui li demanaven una explicació serena de que no havien de patir pas, perquè l’Opus Dei tenia l’aprovació eclesiàstica corresponent.

Penso que aquell gest valent de l’abat va ser molt d’agrair en un moment dur per les persones de l’Opus Dei i crec que això contribueix encara més a l’afecte que li tinc a aquest lloc entranyable. Aquest mes ja hi he pujat i us hi animo…si pot ser a peu, encara millor!

Anuncis
 

Més sobre el pla de vida 24/06/2010

Aquest post és una resposta al comentari d’en Joan sobre el post d’Apple (Joan, perdona el retard).

Efectivament, l’expressió “normes del pla de vida” es fa estranya (no sé si era habitual en la manera de parlar dels cristians pietosos de fa vuitanta anys o més, la veritat, però ara segur que no ho és). Per això és el primer que vaig voler aclarir al glossari.

Parlant generalment, n’hi ha ben bé prou de fer servir les expressions que diu en Joan: “pràctiques de vida cristiana”, “pregàries freqüents” o alguna altra expressió més comuna. Especialment pel que fa als cristians que reben formació de la Prelatura sense ser-ne membres.

Quina diferència hi hauria respecte al “pla de vida” d’un fidel de la Prelatura? Alguns matisos que se m’acudeixen (i si em llegeix algú de l’Obra, que hi digui la seva):

Madonna del Rosari de Guido Reni (1598)

Fa segles que els cristians resen el rosari

1. Una qüestió és que el que constitueix el pla de vida d’un fidel de l’Obra no és només una colla d’oracions, sinó també unes accions i actituds: per exemple, el treball, l’ordre o l’alegria. Són igual de “normes” (en el sentit que explico al glossari) que la lectura de l’Evangeli o la Missa.

2. Un altre aspecte és que hi ha pregàries cristianes molt esteses que pot resar una persona de l’Obra, com qualsevol cristià, però que no formen part estrictament parlant del pla de vida d’una persona de l’Obra; i n’hi ha unes quantes que sí . Amb l’expressió “normes del pla de vida” una persona de l’Obra es refereix a un pack tancat: oferiment d’obres, oració mental, santa Missa, confessió sacramental, recés espiritual, accions de gràcies… Setmanalment, en un dels mitjans de formació que tenim, es rellegeixen les normes del pla de vida, per tenir-lo sempre viu, arreu del món on hi ha fidels de la Prelatura.

Tots -numeraris, agregats o supernumeraris homes i dones- tenim el mateix pla de vida (organitzat cadascú a la seva, això sí). Ara bé, això no vol dir que només resem això. Els preveres, evidentment, resen el breviari. La resta podem resar el que ens agradi -prioritzant el pla de vida, és clar-: per exemple, si algú té la devoció de fer el viacrucis els divendres de Quaresma, és ben lliure de fer-ho, tot i que no sigui al pla de vida.

3. A més de les normes, els fidels de l’Obra també viuen una sèrie de costums, és a dir, de “coses” (no sé com dir-ne, perquè n’hi ha de tota mena) que s’han anat fent tradició des dels inicis de l’Obra i que sant Josepmaria va deixar establert que es visquessin sempre. Entre els costums n’hi ha que també són pregàries, i passa com el que he dit al punt anterior. Per exemple: dels himnes i salms més coneguts, només alguns els resem perquè formen part del pla de vida (el salm II els dimarts, l’Adoro te devote els dijous,  el Trium puerorum després de Missa, i alguns altres). Però puc preparar-me per a la confessió resant el salm 51 (50) o meditar el salm 23 (22) o el Magníficat a la pregària personal, si m’agraden i m’ajuden.

Altres costums són, per exemple, tenir una imatge de la Mare de Déu a l’habitació i saludar-la, o fer un romiatge a algun santuari de la Mare de Déu el mes de maig. Però hi ha costums que no fan referència a la vida de pregària.

Llegint la Paraula de Déu

Llegint la Paraula de Déu

Amb tot això potser s’entén millor que l’aplicació per l’iPhone sobre sant Josepmaria inclogui una check-list amb el pla de vida: és un recordatori de normes i costums que volem viure cada dia. Però alhora, en Joan té raó, de manera habitual és molt més entenedor parlar de pràctiques o pregàries cristianes, perquè això és el que són per a tothom.

De tot el que acabo de dir un pot tenir la mateixa impressió que quan llegeix la informació nutricional d’un aliment: entre menjar faves a la catalana i menjar un tant per cent de la dosi diària recomanada -amb tants grams i kilocalories- d’hidrats, tants dels quals són sucres, i de greixos saturats i poliinsaturats, i… Uf! Tan fàcil com és menjar-se les faves!

Doncs amb el pla de vida passa igual: tal com ho he enumerat, sembla una acumulació de xorradetes (amb perdó), amb vitamina A, C i D afegides artificialment. Més aviat és com t’organitzes per assegurar que tens estones de prou intensitat en el tracte amb Déu, de  manera que després et sigui més fàcil mantenir la relació amb Ell al llarg de les hores.

I recordo, per si un cas, que fem tot això compatible amb treballar vuit hores (si la crisi no ens ha deixat sense feina), quedar amb els amics, jugar amb els fills, explicar el catecisme a mitja dotzena d’adults dos cops al mes, passar pel dentista i sortir a sopar amb la parella de tant en tant! Necessitem alimentar-nos força espiritualment…

 

A punt per l’iPad? Tens un iPhone? 23/05/2010

Jo, no. Però si tens l’iPhone, o et penses comprar l’iPad els propers dies, hi ha una aplicació que et pot ser útil (malauradament, només disponible en castellà, anglès, francès, portuguès, alemany i italià). És una aplicació que es diu St. Josemaria, feta em sembla recordar que als Estats Units, per EBSolutions. És una aplicació pensada per facilitar fer el pla de vida a qualsevol lloc i moment (sobre el pla de vida, vegeu el glossari o aquesta entrada).

Segons els seus autors, el contingut és el següent:

– l’estampa amb l’oració a sant Josepmaria en diverses llengües

– els escrits de sant Josepmaria

Imatge de l'aplicació

Imatge de l'aplicació

– el Nou Testament

– el Via Crucis

Nou Testament i Via Crucis

Nou Testament i Via Crucis

– llistat de normes del pla de vida, amb les que són específiques d’alguns dies de la setmana que s’activen només aquells dies (per exemple, com molta altra gent des de fa vuit o nou segles, resem la Salve a la Mare de Déu els dissabtes, o l’Adoro te devote, himne a l’Eucaristia, els dijous), i un guió per a l’examen de consciència al vespre

Exemple del pla de vida i oracions concretes

Exemple del pla de vida i oracions concretes

– pregàries diverses, editables (un devocionari personalitzat, vaja)

Per editar

Per editar

– cronòmetre per al temps d’oració (a vegades passa, que no te’n recordes de quan havies començat)

– cartes mensuals del Prelat

– pregàries a altres fidels de la Prelatura amb procés de canonització iniciat

Estampes i cartes

Estampes i cartes

L’enllaç directe a iTunes és http://itunes.apple.com/us/app/st-josemaria/id332325822?mt=8. Si algú s’anima a facilitar traduccions al català a l’empresa…

 

Un testimoni fúnebre, que Jesús ha ressuscitat 04/04/2010

Aquest dia de Pasqua volia penjar alguna cosa, però que no m’ocupés massa estona. I he recordat un dels testimonis de la pàgina web www.opusdei.cat, de fa un temps, que m’ha semblat adient. Es tracta d’un supernumerari, en Joan Santigosa, que treballa a la funerària de Badalona. Què voleu de més adequat, el dia que celebrem que Crist ha ressuscitat i que la mort no té l’última paraula?

La veritat és que al principi xoca una mica el que diu en Joan de bon començament:

Amb un somriure comenta: m’encanta el que faig, m’ho passo molt bé treballant, i a més a més, puc ajudar tant la gent!

Però llegiu el testimoni sencer i ho entendreu millor. La foto és del tanatori de Badalona. Ah, i bona Pasqua a tothom!

Tanatori de Badalona

Tanatori de Badalona


 

Lectures en català 29/03/2010

A l’apartat de Resar en català hi he afegit contingut, relacionat en aquest cas amb llibres de lectura espiritual. És tot just un inici, espero anar-ne trobant més. O que em feu arribar els que tingueu localitzats. Us ho copio:

Madonna del libro, de Botticelli
Madonna del libro, de Botticelli

Un “clàssic” que ja es troba en català a la xarxa és Parlar amb Déu, una sèrie de meditacions per a tot l’any litúrgic, escrites per Francisco Fernández-Carvajal i traduïdes a diverses llengües. Segueixen l’Evangeli del dia, amb cites dels Pares de l’Església i altres sants, de documents del Magisteri i de sant Josepmaria. Podeu trobar el volum amb la Quaresma i el santoral de gener a març.

(…)

A més de la lectura de la Paraula de Déu, hi ha moltes obres que ajuden a conèixer millor Déu, a fer pregària, a aprofundir en la fe cristiana, a saber-ne donar raó, etc. Anirem posant aquí el que trobem (que no és pas massa, en català!). Un llistat d’obres seleccionades que us pot ajudar és aquest (vegeu les explicacions dels autors).

Us recomanem, com altres vegades, la web de la Tarraconense, en concret l’apartat Documentació (a l’esquerra teniu un menú per seleccionar documents de la Santa Seu, la Conferència Episcopal Espanyola i la Tarraconense). I s’ha d’agrair també la tasca de la parròquia de sant Vicenç de Sarrià, que ha traduït durant molt temps al català documents d’interès.

Si no diem res, els documents són en word.

Catecisme de l’Església Catòlica i Compendi del Catecisme de l’Església Catòlica

Constitució Dogmàtica Lumen gentium (Concili Vaticà II) (en html)

Constitució Pastoral Gaudium et spes (Concili Vaticà II)

Caritas in veritate, la tercera encíclica de Benet XVI, (també en isilo)

Spe salvi, la segona encíclica de Benet XVI (també en isilo)

Deus caritas est, la primera encíclica de Benet XVI (en PDF)

 

Opus Dei a Catalunya: Via Laietana 25/03/2010

Vista des de la finestra, gairebé

Més o menys d'on està feta la foto de Stavros1

Quan fas una cerca sobre l’Opus Dei a Catalunya a Google, el primer resultat és el de l’oficina d’informació a Barcelona, a Via Laietana, 44. Si feu clic al plànol i trieu Street View (o si feu clic a l’enllaç següent i us espereu quatre segons), us sortirà que l’oficina és a l’interior de la cabina d’un camió que passava per allà. Però no, és un portal més amunt, gairebé fent cantonada amb Sant Pere més Baix. Entre la catedral i el Palau de la Música, pujant a la dreta, una mica més amunt de les seus dels sindicats i a un pas de la plaça de Sant Jaume. Cal estar propers als nuclis de poder, ja ho sabeu.

Si es vegés bé, podríeu llegir una placa al portal (al portal davant del qual passen el senyor verd i el senyor blau) que diu que allà hi ha l’oficina d’informació de la prelatura de l’Opus Dei. Com fan totes les societats secretes: primer munten una oficina d’informació i després pengen un cartell a la porta!

Us copio la informació de l’oficina penjada a opusdei.cat:

Oficina de Barcelona
Via Laietana, 44 pral. bis 1ª
08003 Barcelona
Telf: +3493418 21 07
Fax: +3493 268 86 04
Responsable: Marc Argemí i Ballbè
barcelona@opusdei.org

L’Oficina d’informació es proposa donar un servei professional que inclou: respondre les peticions específiques de periodistes que desitgin informar sobre l’Opus Dei, o sobre algun esdeveniment relacionat amb l’Obra, de forma ràpida i completa; emetre notícies i material gràfic sobre l’Opus Dei (veieu l’apartat: Comunicats i fotografies, àudio i vídeo); proporcionar documentació i dades de context que permetin situar les activitats de l’Opus Dei en el marc de l’Església catòlica, i en el seu àmbit internacional (veieu l’apartat: Dossier de premsa); i facilitar el contacte per a possibles entrevistes personals.

Existeixen Oficines d’informació de l’Opus Dei als països on hi ha centres de l’Obra (trobareu totes les adreces a la columna de l’esquerra).

Per la seva naturalesa, l’Oficina d’informació treballa principalment amb periodistes. Tots els altres usuaris d’aquesta web interessats a rebre informació podeu escriure a l’adreça de ‘contacte’ (barra superior).

 

Apostolat, proselitisme i facebook (I) 20/03/2010

Seguim amb els termes del glossari.

Hi ha dues paraules que solen ser de les que creen desconfiança per part de les persones que no són de l’Obra ni properes: apostolat i proselitisme. Són paraules, a més, amb connotacions diverses segons els oients: hi ha per qui apostolat no sona a res (què dius que vol dir, apòstol?), o proselitisme sona a l’Església de la Cienciologia i el Tom Cruise fent saltets.

La Bíblia explicada als que encara no l'han llegida

La Bíblia explicada als que encara no l'han llegida

Als primers els recomano La Biblia explicada a los que aún no la han leído, de Phillippe Sellier. És un bon punt de partida per entendre els continguts de la Bíblia i les seves influències a Occident.

Als segons, que entenguin que proselitisme és el típic vocable enfosquit per una derivació de sentit: segons els diccionaris de l’IEC i l’Enciclopèdia, el proselitisme és el “zel de fer prosèlits”, és a dir, “nous adeptes d’una religió” o, per extensió, “d’una escola filosòfica, d’un partit polític, etc.”.

Qui fa proselitisme, aquí? Doncs els del carril bici, els moteros de la Harley-Davidson, els partidaris del reciclatge, els fans del cacaolat

L’apostolat és “la qualitat d’apòstol”, “l’acció d’evangelitzar o intruir en la fe” , la “divulgació, propaganda d’una doctrina, d’una ideologia, d’un moviment artístic”, segons els diccionaris. I qui fa apostolat? Doncs el Leopoldo Abadia parlant d’economia a Sant Quirze Safaja, la Marató de TV3 per fer-nos més conscients d’algunes malalties, els cardiòlegs recomanant uns hàbits saludables, els otakus, o Simon Rattle parlant de com volen atraure a la música des de la Simfònica de Berlín, tal com explica en una entrevista a El País:

Todo forma parte de la estrategia que Rattle marcó desde el principio. “Hay que evangelizar. No queda otro remedio. Hay que salir a buscar público y ver quién pica. No podemos encerrarnos en fórmulas estrechas”, comenta. En la era de los espectáculos y los efectos especiales, ellos sólo cuentan con una baza: la música. “Es necesario atraer y convencer con la pureza que contiene”.

Michael Jackson al Walk of Fame

La fama no sempre fa feliç (foto de Buda Fabio Mori)

Vols saber quin apostolat i proselitisme feu tu i els teus amics? Mira’t les pàgines de les quals ets fan i els grups dels quals fas part a Facebook. Els events als quals et conviden. Trio d’entre els meus coneguts: 100.000 signatures contra la zona blava i la zona verda, No a la desaparició de Silenci? i Loops (programes de TV3), admiradors del pa amb tomàquet, 2.500.000 persones que parlin en català, Addicted to LOST, No a la jubilación a los 67, els que fan cagar el tió

Per no parlar del top ten, liderat a data d’avui per Michael Jackson i, quatre milions de persones per sota, Barack Obama. Què vols que et digui, entre ser seguidor de Michael Jackson o seguidor de Jesucrist, trobo que seguir Jesús és menys friki…