De l'Opus Dei a Catalunya

Un blog gens oficial sobre l'Opus Dei a Catalunya

Més sobre el pla de vida 24/06/2010

Aquest post és una resposta al comentari d’en Joan sobre el post d’Apple (Joan, perdona el retard).

Efectivament, l’expressió “normes del pla de vida” es fa estranya (no sé si era habitual en la manera de parlar dels cristians pietosos de fa vuitanta anys o més, la veritat, però ara segur que no ho és). Per això és el primer que vaig voler aclarir al glossari.

Parlant generalment, n’hi ha ben bé prou de fer servir les expressions que diu en Joan: “pràctiques de vida cristiana”, “pregàries freqüents” o alguna altra expressió més comuna. Especialment pel que fa als cristians que reben formació de la Prelatura sense ser-ne membres.

Quina diferència hi hauria respecte al “pla de vida” d’un fidel de la Prelatura? Alguns matisos que se m’acudeixen (i si em llegeix algú de l’Obra, que hi digui la seva):

Madonna del Rosari de Guido Reni (1598)

Fa segles que els cristians resen el rosari

1. Una qüestió és que el que constitueix el pla de vida d’un fidel de l’Obra no és només una colla d’oracions, sinó també unes accions i actituds: per exemple, el treball, l’ordre o l’alegria. Són igual de “normes” (en el sentit que explico al glossari) que la lectura de l’Evangeli o la Missa.

2. Un altre aspecte és que hi ha pregàries cristianes molt esteses que pot resar una persona de l’Obra, com qualsevol cristià, però que no formen part estrictament parlant del pla de vida d’una persona de l’Obra; i n’hi ha unes quantes que sí . Amb l’expressió “normes del pla de vida” una persona de l’Obra es refereix a un pack tancat: oferiment d’obres, oració mental, santa Missa, confessió sacramental, recés espiritual, accions de gràcies… Setmanalment, en un dels mitjans de formació que tenim, es rellegeixen les normes del pla de vida, per tenir-lo sempre viu, arreu del món on hi ha fidels de la Prelatura.

Tots -numeraris, agregats o supernumeraris homes i dones- tenim el mateix pla de vida (organitzat cadascú a la seva, això sí). Ara bé, això no vol dir que només resem això. Els preveres, evidentment, resen el breviari. La resta podem resar el que ens agradi -prioritzant el pla de vida, és clar-: per exemple, si algú té la devoció de fer el viacrucis els divendres de Quaresma, és ben lliure de fer-ho, tot i que no sigui al pla de vida.

3. A més de les normes, els fidels de l’Obra també viuen una sèrie de costums, és a dir, de “coses” (no sé com dir-ne, perquè n’hi ha de tota mena) que s’han anat fent tradició des dels inicis de l’Obra i que sant Josepmaria va deixar establert que es visquessin sempre. Entre els costums n’hi ha que també són pregàries, i passa com el que he dit al punt anterior. Per exemple: dels himnes i salms més coneguts, només alguns els resem perquè formen part del pla de vida (el salm II els dimarts, l’Adoro te devote els dijous,  el Trium puerorum després de Missa, i alguns altres). Però puc preparar-me per a la confessió resant el salm 51 (50) o meditar el salm 23 (22) o el Magníficat a la pregària personal, si m’agraden i m’ajuden.

Altres costums són, per exemple, tenir una imatge de la Mare de Déu a l’habitació i saludar-la, o fer un romiatge a algun santuari de la Mare de Déu el mes de maig. Però hi ha costums que no fan referència a la vida de pregària.

Llegint la Paraula de Déu

Llegint la Paraula de Déu

Amb tot això potser s’entén millor que l’aplicació per l’iPhone sobre sant Josepmaria inclogui una check-list amb el pla de vida: és un recordatori de normes i costums que volem viure cada dia. Però alhora, en Joan té raó, de manera habitual és molt més entenedor parlar de pràctiques o pregàries cristianes, perquè això és el que són per a tothom.

De tot el que acabo de dir un pot tenir la mateixa impressió que quan llegeix la informació nutricional d’un aliment: entre menjar faves a la catalana i menjar un tant per cent de la dosi diària recomanada -amb tants grams i kilocalories- d’hidrats, tants dels quals són sucres, i de greixos saturats i poliinsaturats, i… Uf! Tan fàcil com és menjar-se les faves!

Doncs amb el pla de vida passa igual: tal com ho he enumerat, sembla una acumulació de xorradetes (amb perdó), amb vitamina A, C i D afegides artificialment. Més aviat és com t’organitzes per assegurar que tens estones de prou intensitat en el tracte amb Déu, de  manera que després et sigui més fàcil mantenir la relació amb Ell al llarg de les hores.

I recordo, per si un cas, que fem tot això compatible amb treballar vuit hores (si la crisi no ens ha deixat sense feina), quedar amb els amics, jugar amb els fills, explicar el catecisme a mitja dotzena d’adults dos cops al mes, passar pel dentista i sortir a sopar amb la parella de tant en tant! Necessitem alimentar-nos força espiritualment…

 

De Palau-sator a Costa d’Ivori 27/01/2010

Filed under: Catalans arreu del món — Qui fa d'administrador @ 8:42
Tags: , , , , ,

El testimoni de Martí Frigola a la web oficial de l’Opus Dei a  Catalunya: nascut a Palau-sator (Baix Empordà) i criat entre cereals, hortalisses i fruiters, va estudiar enginyeria agrònoma. Al cap de poc de començar a treballar, li proposen de marxar a l’Àfrica, a Costa de Marfil. S’espavila fent un curs de francès a París i estudiant possibles negocis, fins que decideix quin serà el millor: “al final vaig trobar una possible línia de negoci: l’exportació de pells de cabra i ovella per a la fabricació de bosses de mà i sabates. I va començar l’aventura”.

Un numerari del Baix Empordà a l'Àfrica

Del Baix Empordà a l'Àfrica

Una aventura de negocis diversos i amb resultats també diversos. Ha acabat fent de constructor i involucrant africans en les seves empreses:

“Com a fruit de les importacions de material de construcció que vaig fer, me vaig anar convertint a poc a poc en un constructor. I després, he anat engegant diversos negocis –exportació d’olis essencials, d’herbes medicinals, de colorants alimentaris, etc.- junt amb alguns amics africans, amb el desig d’ajudar al progrés d’aquest jove país”.

Amb els anys, posa en marxa noves iniciatives a favor de les famílies i de l’educació.

“Encara que les lleis prohibeixin formalment la poligàmia, molts eburnis han nascut -i continuen naixent- en el si d’unes famílies amb relacions poligàmiques, de caràcter matriarcal, on l’autoritat de l’oncle matern és, ben sovint, molt més important que la del pare. Això explica que ben sovint els pares no se sentin responsables de l’educació dels seus fills. En el passat era el clan l’encarregat d’educar-los, en un sentit molt ampli; però en l’actualitat, amb la progressiva desaparició dels clans, els pares de família cristians necessiten exemples per imitar: exemples de pares i mares que s’ocupin dels seus fills i vetllin per la seva educació humana, professional, cristiana, moral….”.

Això el porta a començar uns cursos d’orientació familiar i, més endavant, col·legis.

“Fins al 1990 el país comptava amb instal·lacions suficients de caràcter educatiu, però amb la crisi econòmica van deixar de construir-se edificis amb fins docents i a causa del conflicte armat del 2002 es van destruir bastants col·legis i va haver-hi un gran moviment de la població cap al Sud. Les carències en aquest camp són enormes i la necessitat d’engegar nous projectes educatius és tan urgent com evident”.

L’últim projecte endegat han estat uns seminaris per empresaris i directius.

“Un sector decisiu és la formació de directius i d’empresaris, que han de ser els motors econòmics de Costa d’Ivori. Això em sembla un punt vital per al desenvolupament d’una societat com la nostra, que pateix tantes carències, i que suporta des de fa tants anys uns conflictes armats. Aquest tipus de formació empresarial és molt important, perquè la corrupció i l’estafa –que jo he patit en les meves pròpies carns- són grans obstacles per al desenvolupament de qualsevol país”.

Porta més de vint anys a Costa de Marfil

Porta més de vint anys a Costa de Marfil

Treu suc de la seva vida d’empresari per a la pròpia vida cristiana:

“L’empresa més important de la nostra vida és la pròpia santificació. Afortunadament, en aquest negoci, el negoci de la santedat personal, comptem amb un Soci que mai no ens falla i que ens dóna tota la seva gràcia; però al mateix temps espera el nostre treball i la nostra correspondència. Els homes de negocis que són pares de família entenen molt bé quelcom que va recordar moltes vegades sant Josepmaria Escrivà: el millor negoci per a uns pares és donar als fills una bona educació humana, professional i cristiana. Després estan els altres negocis humans, que cal santificar i on podem trobar Déu, realitzant-los amb la màxima perfecció humana i espiritual que puguem. L’objecte d’aquests negocis pot ser molt variat: des de l’exportació de pells de cabra, maons i colorants, fins als tomàquets d’horta, que em recorden tant la meva primera i decisiva escola de negocis: el mercat de Palafrugell”.