De l'Opus Dei a Catalunya

Un blog gens oficial sobre l'Opus Dei a Catalunya

El nou bisbe de Barcelona 18/05/2012

Cardenal de Barcelona

Lluis Martínez Sistach

Els mitjans han començat a parlar de la successió del cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, que ja ha complert els 75 anys i ha presentat la seva renúncia al Sant Pare. El morbo, és clar, està en els noms de la terna (llista de tres persones proposades a Roma per al nomenament) i en les suposades estratègies de poder que s’han posat en marxa. Sembla el mercat de fitxatges del futbol.

Per bé o per mal, ha sortit també l’Opus Dei, perquè a la terna molts diuen que hi anirà l’actual arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, que quan va ser nomenat era un sacerdot numerari de la Prelatura. Algun diari ha dit que també era de l’Opus Dei el bisbe de Terrassa: no en tenia ni idea :)

Això ha provocat comentaris als mitjans afirmant que l’Opus Dei ha començat la seva campanya per posar un dels seus a Barcelona, que suposo que en temes eclesials és com passar de segona B a primera.

Tot plegat em fa gràcia. Primer perquè a l’Obra anem tan escassos de mossens (dels incardinats a la Prelatura) que qualsevol petició per a altres encàrrecs pastorals s’accepta en tot cas per amor i servei a l’Església, però dubto molt que cap vicari de la Prelatura de cap circunscripció vagi voluntàriament a buscar-ho, que prou feina tenen els sacerdots de l’Obra amb l’atenció pastoral per a la qual es van ordenar.

A més, aquesta visió de “campanya” implicaria que tothom a la Prelatura pensa igual, i no és així. No és així en infinitat de temes, i un d’ells és aquest. El nomenament d’un bisbe és una decisió prudencial del Sant Pare, assessorat per altres, i per tant és un àmbit de llibertat. Si ho és per al Sant Pare, com vols que no ho sigui per a un laic d’una diòcesi…

Podem estar d’acord en alguns aspectes del perfil de bisbe que volem (pietat, bona doctrina, unió amb el Sant Pare, bon tracte amb les persones…). Però n’hi ha molts d’altres en els quals pot ser igual de bona una opció que la contrària… Podem preferir un bisbe més intel·lectual o més pastoral, que vingui de la mateixa diòcesi o de la veïna, a la cinquantena o a la seixantena, criat a la ciutat o de pagès… Quin és millor? Depèn. Depèn de la diòcesi, del candidat concret i de les prioritats de cadascú. Potser hi ha trets que en una diòcesi són molt rellevants i en una altra no ho són tant. I n’hi haurà que sempre seran aparentment menys rellevants: és millor un bisbe que toca el piano o un que va a buscar bolets? Doncs mira, potser el que toca el piano revitalitzarà la música litúrgica a la diòcesi i el boletaire marxarà amb els seminaristes a la recerca del rovelló. Cald eixar una mica de maniobra a la gràcia de Déu i la correspondència personal: Sant Joan Baptista Maria Vianney amb prou feines va arribar al sacerdoci i ja veus, ara és el patró dels rectors de parròquia.

Diòcesis amb seu a Catalunya

Diòcesis amb seu a Catalunya

Pot anar bé saber què diu el Codi de Dret canònic sobre el nomenament de bisbes (les anotacions són meves):

377 § 1.    El Sumo Pontífice nombra libremente a los Obispos, o confirma a los que han sido legítimamente elegidos.

§ 2.    Al menos cada tres años, los Obispos de la provincia eclesiástica [a Catalunya n’hi ha dues: la de Tarragona i la de Barcelona] o, donde así lo aconsejen las circunstancias, los de la Conferencia Episcopal [sobre la Conferència Episcopal Tarraconense, “actualment està a l’espera de l’aprovació, per part de la Santa Seu, de la Regió Eclesiàstica Tarraconense, que donarà personalitat jurídica conjunta a les deu diòcesis catalanes, en compliment a allò que es demanava en la resolució n. 142 del Concili Provincial”, vegeu l’explicació aquí] , deben elaborar de común acuerdo y bajo secreto una lista de presbíteros, también de entre los miembros de institutos de vida consagrada, que sean más idóneos para el episcopado, y han de enviar esa lista a la Sede Apostólica, permaneciendo firme el derecho de cada Obispo de dar a conocer particularmente a la Sede Apostólica nombres de presbíteros que considere dignos e idóneos para el oficio episcopal. [Per tant, a la Santa Seu han de tenir un llistat de preveres adients per a l’episcopat proporcionat per les mateixes diòcesis].

§ 3.    A no ser que se establezca legítimamente de otra manera, cuando se ha de nombrar un Obispo diocesano o un Obispo coadjutor, para proponer a la Sede Apostólica una terna, corresponde al Legado pontificio investigar separadamente y comunicar a la misma Sede Apostólica, juntamente con su opinión, lo que sugieran el Arzobispo y los Sufragáneos de la provincia [en el nostre cas,el cardenal de Barcelona i els bisbes de les diòcesis sufragànies de Terrassa i Sant Feliu], a la cual pertenece la diócesis que se ha de proveer o con la cual está agrupada, así como el presidente de la Conferencia Episcopal [Rouco Varela]; oiga además el Legado pontificio a algunos del colegio de consultores y del cabildo catedral y, si lo juzgare conveniente, pida en secreto y separadamente el parecer de algunos de uno y otro clero, y también de laicos que destaquen por su sabiduría. [A mi per ara no m’han demanat res].

Jaume Pujol Balcells

Jaume Pujol Balcells

I sobre els requisits que han de complir:

378 § 1.    Para la idoneidad de los candidatos al Episcopado se requiere que el interesado sea: insigne por la firmeza de su fe, buenas costumbres, piedad, celo por las almas, sabiduría, prudencia y virtudes humanas, y dotado de las demás c

ualidades que le hacen apto para ejercer el oficio de que se trata;

2 de buena fama;

3 de al menos treinta y cinco años;

4 ordenado de presbítero desde hace al menos cinco años;

5 doctor o al menos licenciado en sagrada Escritura, teología o derecho canónico, por un instituto de estudios su

periores aprobado por la Sede Apostólica, o al menos verdaderamente experto en esas disciplinas.

§ 2.    El juicio definitivo sobre la idoneidad del candidato corresponde a la Sede Apostólica.

No estarà de més resar perquè el nou arquebisbe,sigui qui sigui, compleixi aquestes condicions i pugui exercir els tres oficis clàssics del bisbe: ensenyar o predicar (munus docendi), celebrar els sacraments i la litúrgia o santificar (munus sanctificandi), governar o regir (munus regendi).

 

Una bona notícia des del Líban 19/06/2010

Un dels diaques que aquest any s’ordenaran a Roma és un català de Barcelona, d’una família originària de la Catalunya Central. Havia viscut a Barcelona, Terrassa, Igualada. L’any que ve, si Déu vol, s’ordenarà de sacerdot. Després de fer de mestre durant uns anys, havia anat a Roma a estudiar teologia, però el curs següent marxà al Líban com a corresponsal d’una agència de notícies (també és llicenciat en Comunicació Audiovisual). Hi tornà un any més tard per incorporar-se a una ONG que es dedica a fomentar la bona relació entre els membres de les diferents comunitats que conviuen al Líban.

Una de les belleses del Líban

Una de les belleses del Líban

Forma part d’una família nombrosa – sis germans-, d’una mena de saga familiar on les famílies nombroses abunden, sense que això vulgui dir que siguin de l’Opus Dei, com es pensa molta gent. De tant en tant, els descendents d’uns dels besavis del Ferran, un impressor i la seva muller, que varen tenir deu fills, es troben en una “cosinada”. Si hi fossin tots – descendents directes i sobrevinguts- serien un centenar llarg de persones. És una festa. De l’Opus Dei n’hi deu haver un cinc per cent.

L’avi del Ferran, el més gran dels deu germans, fou el primer de la família que va conèixer l’Obra. Era el pare de cinc fills. Va tenir la seva muller molt delicada durant molt temps. Era impressor, també; com el seu pare un bon impressor i un bon ciutadà, implicat en la seva ciutat en tot allò que feia referència a la cultura. I un bon amic dels seus amics. Un bon marit, un bon pare i, després un bon avi. Al final de la seva vida, vidu i amb algunes facultats mermades, a més, fou un tendre besavi. La seva amistat, la dedicació a la família, el seu exemple, feren que molta gent del seu voltant, família i amics, anés coneixent l’Obra. Alguns dels fills la varen entendre i s’hi van sentir atrets; d’altres, no. Sempre va respectar la llibertat de cadascú.

Un exemplar de Camí anotat per l'avi

Un exemplar de Camí anotat per l'avi

En Ferran fou un dels néts que, de molt jove, va sentir-se atret per l’Opus Dei. També una seva germana. També alguns dels seus cosins… Alguns són casats, d’altres solters; d’aquests últims, n’hi ha que viuen amb la família, d’altres en centres de l’Obra, per tenir més llibertat per dedicar-se als apostolats que l’Opus Dei promou arreu del món. Tots ells, laics que procuren de viure amb plenitud la vida cristiana amb l’esperit que els va ensenyar i transmetre Escrivà de Balaguer, ara Sant Josepmaria.

Després de l’ordenació a Roma, en Ferran serà un dels membres de l’Opus Dei sacerdot. Un petit percentatge de tots els socis, que s’ordenen per poder atendre espiritualment tots els membres de l’Opus Dei: prediquen, administren els sagraments…

Avui en Ferran ha comunicat la notícia als pares per telèfon. Després ha enviat un mail a tots els germans  i cunyats. No vulgueu saber els comentaris que s’han generat… Com que tots tenen un bon sentit de l’humor, a les felicitacions no hi han faltat algunes brometes… I com que tots són molt amants de les noves tecnologies en poc temps  la bona notícia s’hagués estès pel facebook… Mare de Déu quants comentaris! Ara en Ferran ja ho ha fet públic al seu blog libanès.

Com a mare del Ferran us demano el mateix que demana ell: oracions perquè pugui ser un bon sacerdot.

 

Festa de sant Josepmaria 13/06/2010

El dia 26 és un nou aniversari de la mort de sant Josepmaria i, des de la seva beatificació, el dia de la seva festa litúrgica. Como cada any al voltant d’aquesta data, hi ha misses arreu de Catalunya. Us copio el que diu la web oficial:

Andorra la Vella

Sant Esteve d'Andorra

Sant Esteve d'Andorra

Sant Esteve 25.VI a les 19,30 h.

Badalona

Sant Josep 26.VI a les 12,00 h.

Barcelona

– Església de Montalegre 26.VI a les 11 h.

– Esperit Sant 26.VI a les 8,30 h.

– Mare de Déu del Roser, 26.VI a les 9 h (Gran Via de les Corts Catalanes, 796)

– Mare de Déu de la Medalla Miraculosa 26.VI a les 11 h. (Consell de Cent, 110-118)

– Oratori de Santa Maria de Bonaigua 26.VI a les 12 h.

– Sant Pius X 26.VI a les 9 h (C/ Pardo, 5)

– Sant Rafael 26.VI a les 9,30 h. (Plaça Can Ensenya, s/n)

– Santa Teresa del Infant Jesús, 26.VI a les 10 h (Pl. Gal·la Placídia)

Figueres

La Immaculada, 25.VI a les 19,30 h

Girona

Catedral 26.VI a les 12 h.

L’Hospitalet

Santa Eulàlia de Mérida 25.VI a les 20 h.

Igualada

Santa Maria 25.VI a les 20 h.

Lleida

Catedral 25.VI a les 20 h.

Manresa

La Seu de Manresa

La Seu de Manresa

Basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa  26.VI a les 12 h.

Matadepera

Sant Joan Baptista, 25.VI a les 19.30 h (Pl. Mossèn Jaume Torres, 1)

Sabadell

Sant Fèlix 25.VI a les 20 h.

Sant Cugat

Monestir 25.VI a les 20,45 h.

Sant Joan Despí

Sant Joan 25.VI a les 19 h.

Tarragona

Sant Antoni de Pàdua 25.VI a les 20 h.

Terrassa

Basílica Catedral del Sant Esperit 25.VI a les 20 h.

Tortosa

Sant Blai 25.VI a les 19 h.

El Vendrell

Sant Salvador 26.VI a les 12 h.

Vic

El Carme 25.VI a les 20 h.

També han penjat les oracions i lectures de la missa pròpia del sant: les podeu llegir aquí.

 

Opus Dei a Catalunya: Via Laietana 25/03/2010

Vista des de la finestra, gairebé

Més o menys d'on està feta la foto de Stavros1

Quan fas una cerca sobre l’Opus Dei a Catalunya a Google, el primer resultat és el de l’oficina d’informació a Barcelona, a Via Laietana, 44. Si feu clic al plànol i trieu Street View (o si feu clic a l’enllaç següent i us espereu quatre segons), us sortirà que l’oficina és a l’interior de la cabina d’un camió que passava per allà. Però no, és un portal més amunt, gairebé fent cantonada amb Sant Pere més Baix. Entre la catedral i el Palau de la Música, pujant a la dreta, una mica més amunt de les seus dels sindicats i a un pas de la plaça de Sant Jaume. Cal estar propers als nuclis de poder, ja ho sabeu.

Si es vegés bé, podríeu llegir una placa al portal (al portal davant del qual passen el senyor verd i el senyor blau) que diu que allà hi ha l’oficina d’informació de la prelatura de l’Opus Dei. Com fan totes les societats secretes: primer munten una oficina d’informació i després pengen un cartell a la porta!

Us copio la informació de l’oficina penjada a opusdei.cat:

Oficina de Barcelona
Via Laietana, 44 pral. bis 1ª
08003 Barcelona
Telf: +3493418 21 07
Fax: +3493 268 86 04
Responsable: Marc Argemí i Ballbè
barcelona@opusdei.org

L’Oficina d’informació es proposa donar un servei professional que inclou: respondre les peticions específiques de periodistes que desitgin informar sobre l’Opus Dei, o sobre algun esdeveniment relacionat amb l’Obra, de forma ràpida i completa; emetre notícies i material gràfic sobre l’Opus Dei (veieu l’apartat: Comunicats i fotografies, àudio i vídeo); proporcionar documentació i dades de context que permetin situar les activitats de l’Opus Dei en el marc de l’Església catòlica, i en el seu àmbit internacional (veieu l’apartat: Dossier de premsa); i facilitar el contacte per a possibles entrevistes personals.

Existeixen Oficines d’informació de l’Opus Dei als països on hi ha centres de l’Obra (trobareu totes les adreces a la columna de l’esquerra).

Per la seva naturalesa, l’Oficina d’informació treballa principalment amb periodistes. Tots els altres usuaris d’aquesta web interessats a rebre informació podeu escriure a l’adreça de ‘contacte’ (barra superior).

 

Homenots 13/03/2010

He de reconèixer que hi ha persones de l’Opus Dei que em fan especial gràcia i n’hi ha que no me’n fan tanta. Com en tots els àmbits de la vida. De fet, és gent que em faria tanta o tan poca gràcia igualment si no fossin de l’Opus Dei. No és gent amb qui hagi viscut -llavors me’ls estimaria tots, espero!-, sinó gent amb qui he coincidit en moments puntuals o dels quals he seguit la trajectòria pública. Són una mica com els Homenots de Josep Pla:

Aquesta paraula, «homenots», no té cap sentit despectiu seriós, més aviat assenyala una certa voluminositat en el personatge qualificat d’aquesta manera. Tot el matís despectiu que pugui tenir, al meu entendre, fa referència a una determinada absència de bellesa física. Però ¿què hi farem si els homes i tantes i tantes dones som tan lleigs? En definitiva, la paraula «homenots» és una de tantes que utilitzem per a fer-nos entendre dient només la veritat a mitges. És un eufemisme.

Lluís Clavell

Li van fer la foto en mal moment...

Avui penjo el vídeo d’un d’ells.

És un mossèn que fa anys que és a Roma.Va néixer a Barcelona el 1941. Doctor en Filosofia, sacerdot des de 1966, especialista en Sant Tomàs d’Aquino, professor de Metafísica, primer a la Urbaniana i després a la Universitat de la Santa Croce, de la qual va ser rector, i altres coses, un diria que ha de ser una persona una mica feixuga.

Bé, doncs gens ni mica. Almenys, jo començo a riure als pocs minuts de sentir-lo. El teniu en un vídeo aquí sota, on parla de sant Josepmaria. Sempre s’ha fet dir Lluís (Clavell) i té un accent com si acabés de marxar de Catalunya.

 

Qui dirigeix l’Opus Dei a Catalunya? 29/01/2010

El Vicari regional, Dr. Herrando Prat de la Riba

El Vicari regional, Dr. Herrando Prat de la Riba

El govern de la Prelatura a Catalunya, com en la resta del món, correspon al Prelat, resident a Roma: el bisbe Mons. Xavier Echevarría. Per a poder dur a terme de manera eficaç les seves obligacions de direcció, el Prelat compta amb un Vicari al capdavant de cadascuna de les regions que es divideix l’expansió apostòlica de l’Opus Dei pel món.

La cita anterior és de l’explicació de la pàgina de l’Obra en català. Cal afegir-hi que el Vicari governa sempre amb l’ajuda de dos consells: la Comissió regional, per als homes, i l’Assessoria regional, per a les dones. El Vicari regional a Espanya és el sacerdot Dr. Ramon Herrando Prat de la Riba, llicenciat en Ciències Biològiques i doctor en Teologia. Nascut a Barcelona, és família de Prat de la Riba, sí.

El Vicari per la delegació de Barcelona, Dr. Pujals

El Vicari per la delegació de Barcelona, Dr. Pujals

En el cas de Catalunya, és una de les deu delegacions de la regió d’Espanya (les altres són Madrid-Est, Madrid-Oest, València, Granada, Sevilla, Valladolid, Santiago, Pamplona i Saragossa). En realitat, és la delegació de Barcelona. Les delegacions solen portar el nom de ciutats, però els correspon un territori que pot ser molt variat (per exemple, a Valladolid li correspon, a més d’algunes províncies castellanes, Astúries i Cantàbria). Podeu trobar més informació aquí.

El Vicari per a Catalunya és el sacerdot Dr. Antoni Pujals i Ginebreda, llicenciat en Dret i doctor en Dret canònic, de Terrassa. També té l’ajuda de dos consells, un per als homes i un altre per a les dones.

Per a més informació sobre el govern de la Prelatura, podeu llegir els Estatuts (en llatí, això sí), especialment el títol IV,  capítols I, II i III.

També podeu tafanejar els nomenaments de càrrecs del Prelat a la publicació Romana, que és el butlletí de la Prelatura. Diguem que no és una publicació en temps real, precisament (l’últim número penjat és del 2008). Però el butlletí imprès també tarda una mica. Surt dos cops l’any. Dins l’apartat Del Prelat hi trobeu els nomenaments, entre altres informacions.