De l'Opus Dei a Catalunya

Un blog gens oficial sobre l'Opus Dei a Catalunya

L’Opus Dei a Catalunya, segons TV3 17/03/2010

Tenia pendent de pujar aquest vídeo, però des de TV3 no es pot. És una entrevista al dr. Pujals, el vicari per la delegació de Barcelona, al programa Signes dels temps de TV3. Podeu fer clic a l’enllaç de sota per veure’l.

Signes dels temps

El vídeo és un dels motius que han provocat aquest blog. El dr. Pujals vol explicar que l’Opus Dei es dedica fonamentalment a formar els laics; però les preguntes tornen una darrera l’altra als mateixos tòpics, sense acabar d’entrar als temes que van sortint i presentant-ne d’altres que no vénen al cas.

Ja sabeu que els americans no van anar a la lluna...

Una de les teories de la conspiració

No és culpa de l’entrevistadora del tot. Hi ha una mena de filosofia de la sospita -complicada des del Codi Da Vinci per les teories de la conspiració– que fa que, quan un diu “l’Opus Dei es dedica a donar formació als laics perquè puguin viure la seva vida cristiana en plenitud”, els que el senten processin “això és el que diuen, però i els col·legis d’èlit?”, o “això és el que diuen, però i la presència al món de la política?”, o (m’estalvio la primera part) “i els bancs que dirigeixen?”, “i el poder al Vaticà?”, “i les aliances amb les dictadures feixistes?”… I les més paranoiques: t’hi trobes de tot, des que Sonia Gandhi és una infiltrada de l’Opus Dei a la Índia (on si hi viuen mig centenar de persones de l’Obra encara gràcies) fins, és clar, l’haver amagat que Jesús i Maria Magdalena s’entenien.

Els de l'Opus Dei són independentistes... a Escòcia

Els de l'Opus Dei són independentistes... a Escòcia

Això passa per diversos motius, em sembla. Primer: Marx, Nietzsche i Freud han deixat la seva marca en unes generacios determinades i la sospita es viu de forma habitual. Segon: no hi ha l’hàbit d’entendre que un laic pren les seves decisions: vota ell (no el seu bisbe), compra pis ell (no el seu director espiritual), treballa ell (no el rector de la parròquia), crea ell l’empresa (no el cente de l’Opus Dei), etc. Tercer: som una colla de snobs: si parlo de l’Opus Dei a Barcelona, em fixo en l’IESE, encara que m’ensenyin altres coses. Quart: no es comprèn que gent de l’Opus Dei tingui opinions contràries sobre els mateixos temes, de manera que si hi ha membres de l’Opus Dei al PP ja no em crec que altres votin altres partits. Cinquè: la senzillesa sempre és sospitosa! i així podrien seguir. Ho sintetitza molt bé Fr. John Wauck en aquest post.

Ho pensava l’altre dia, quan estava amb uns quants matrimonis de supernumeraris… Botiguers, electricistes, mestres i informàtics! Ja voldrien ser banquers per arribar a final de mes, ja!

 

4 Responses to “L’Opus Dei a Catalunya, segons TV3”

  1. ferrancanet Says:

    Jo ho resumeixo dient que l’Opus Dei no té res a veure amb “l’Opus”. L’Opus Dei no té cap interès per a la majoria dels mitjans de comunicació. “L’Opus” és una ganga!
    Sempre recordaré el què em va dir una professora de francès a la Universitat de Barcelona: “Tu, de l’Opus? Però si sembles tan normal!”. No sé quina imatge deuria tenir de la gent de l’Opus Dei… però evidentment res de “normal”…

    • No, no és una imatge gens normal. És una imatge friki: barreja dels pares de família nombrosa amb bigotet del franquisme i les senyores de perles que condueixen un 4×4 de luxe, amb Silas, el monjo assassí, i la mare obsessiva de Camino, passant pels idiotes a qui és fàcil fer un rentat de cervell però alhora són tan llestos com per controlar Goldman Sachs, el Vaticà i les reserves de petroli :)

  2. Lídia Says:

    Bon dia!
    He caigut per casualitat al teu blog, i m’agradaria fer-te una pregunta. Jo no sóc creient, però m’encanta conèixer diferents religions, i la veritat es que respecte l’Opus Dei no tinc gaire informació.
    Què penses respecte les parelles homosexuals? Evidentment ja sé la posició de l’església catòlica al respecte i em puc imaginar que va en la mateixa línea, però m’agradaria saber la teva opinió.
    Moltes gràcies per tot :)

    • Hola, Lídia! Gràcies per preguntar :)
      La veritat és que l’Opus Dei com a tal no té una posició específica sobre l’homosexualitat. Ni sobre la sexualitat en general. A vegades ho sembla, pels acudits i les indirectes de la gent, però l’única referència real sobre aquests temes que comparteixen tots els que formen part de l’Opus Dei és el contingut del Catecisme de l’Església Catòlica (el pots llegir aquí en català i aquí en castellà). Copio els tres paràgrafs que hi fan referència:

      2357 La homosexualidad designa las relaciones entre hombres o mujeres que experimentan una atracción sexual, exclusiva o predominante, hacia personas del mismo sexo. Reviste formas muy variadas a través de los siglos y las culturas. Su origen psíquico permanece en gran medida inexplicado. Apoyándose en la Sagrada Escritura que los presenta como depravaciones graves (cf Gn 19, 1-29; Rm 1, 24-27; 1 Co 6, 10; 1 Tm 1, 10), la Tradición ha declarado siempre que “los actos homosexuales son intrínsecamente desordenados” (Congregación para la Doctrina de la Fe, Decl. Persona humana, 8). Son contrarios a la ley natural. Cierran el acto sexual al don de la vida. No proceden de una verdadera complementariedad afectiva y sexual. No pueden recibir aprobación en ningún caso.

      2358 Un número apreciable de hombres y mujeres presentan tendencias homosexuales profundamente arraigadas. Esta inclinación, objetivamente desordenada, constituye para la mayoría de ellos una auténtica prueba. Deben ser acogidos con respeto, compasión y delicadeza. Se evitará, respecto a ellos, todo signo de discriminación injusta. Estas personas están llamadas a realizar la voluntad de Dios en su vida, y, si son cristianas, a unir al sacrificio de la cruz del Señor las dificultades que pueden encontrar a causa de su condición.

      2359 Las personas homosexuales están llamadas a la castidad. Mediante virtudes de dominio de sí mismo que eduquen la libertad interior, y a veces mediante el apoyo de una amistad desinteresada, de la oración y la gracia sacramental, pueden y deben acercarse gradual y resueltamente a la perfección cristiana.

      Resumint: els actes homosexuals són immorals, les persones homosexuals són persones, i això defineix l’actitud que un cristià ha de tenir.
      Una altra cosa és l’opinió que cadascú es formi sobre l’homosexualitat (si és genètica, si obeeix a alguna situació que psicològicament ha afectat la persona, si és una decisió lliure…) i la manera concreta de prendre decisions sobre aquest tema en la seva vida (quan es tenen fills homosexuals, quan es tenen amics o companys de feina homosexuals, quan et topes amb una manifestació d’homosexuals contra el Sant Pare, quan la Generalitat edita material sobre educació sexual per a infants…). L’edat, l’entorn, el coneixement directe de persones… tot això fa que les reaccions sobre aquest tema no siguin idèntiques.
      No et puc parlar d’experiència directa, però sí de casos de gent que conec: i hi ha de tot, gent que s’hi posa molt neguitosa, gent que s’estima molt els amics homosexuals i els ajuda com pot, gent que hi pateix molt quan tenen un fill, gent que s’indigna per l’estratègia homosexual de titllar d’homòfobs els qui no combreguen amb els seus postulats i no accepten les seves exigències (en legislació, educació, etc.), adolescents que encara insulten amb el “marica”… Com a la societat en general, podríem dir.
      Jo, personalment, tinc ganes de veure en procés de canonització algun homosexual.
      Ah, i trobo que no és tan difícil ser homosexual i no tenir relacions: a l’Obra numeraris, numeràries, agregats i agregades són heterosexuals, però tampoc en tenen :)


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s