De l'Opus Dei a Catalunya

Un blog gens oficial sobre l'Opus Dei a Catalunya

Monterols, el veterà 16/02/2010

Foto de la façana

Façana de Monterols

El Col·legi Major Monterols és la labor de l’Opus Dei més veterana a Catalunya, si no m’erro. Durant molt de temps, a més, la residència de la zona de serveis de Monterols va ser l’únic centre de dones de Barcelona.

El director de Monterols és en Jordi Pujol. No l’Honorable, encara que segurament ben honorable. Les dades de contacte són C/Corint, 3 08006 BARCELONA. Tel. 932014777. info@monterols.es.

Monterols té més de 60 anys. A la seva web n’expliquen la història:

El Col·legi Major Universitari Monterols va ser inaugurat el 20 de febrer de 1949 com a Residència Universitària, i fou reconegut com a Col·legi Major Universitari adscrit a la Universitat de Barcelona el 1951. A partir de l’any 1954, es creà un Patronat que havia de canalitzar el “desig de cooperació manifestat per moltes persones i entitats de Catalunya”, tal com es llegeix textualment en un document de l’època.

400 coups

Era l'època de la nouvelle vague...

Tot i que no el citen a la web -no sé per què-, un dels motius de prestigi de Monterols va ser el seu cine-club durant l’època franquista (“el millor cine-club vanguardista de l’època”, diu Arturo San Agustín), que alhora va ser el niu on va néixer el Jubilee Jazz Club, que va passar de seguida a l’Institut d’Estudis Catalans, tal com expliquen ells mateixos:

En 1957 José Luis Guarner y Javier Coma, adscritos al Cine-Club Monterols,  gestionaron del Colegio Mayor que lo albergaba la instauración de un club de  jazz en los mismos locales. Se llamó Jubilee Jazz Club y fue fundado en noviembre por los citados y otros aficionados entre los que figuraron Enric Vázquez, Joan Giralt, Andreu Baget, Santiago París, Javier Jufresa, Olegario Armengol, Guillermo Luis Díaz-Plaja, Esteban Agulló, José Luis Blanco, José Ma Virgili, Eduardo Torres, Miguel Martín, Miguel Pedraza. Se pronunciaron allí unas quince conferencias, incluida la de Tete Montoliu sobre el piano en el jazz moderno.

Clarament no és incompatible ser de l’Opus Dei i estimar la cultura i la modernitat. Potser hem de recuperar una mica aquest tarannà, però…

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s