De l'Opus Dei a Catalunya

Un blog gens oficial sobre l'Opus Dei a Catalunya

De Palau-sator a Costa d’Ivori 27/01/2010

Filed under: Catalans arreu del món — Qui fa d'administrador @ 8:42
Tags: , , , , ,

El testimoni de Martí Frigola a la web oficial de l’Opus Dei a  Catalunya: nascut a Palau-sator (Baix Empordà) i criat entre cereals, hortalisses i fruiters, va estudiar enginyeria agrònoma. Al cap de poc de començar a treballar, li proposen de marxar a l’Àfrica, a Costa de Marfil. S’espavila fent un curs de francès a París i estudiant possibles negocis, fins que decideix quin serà el millor: “al final vaig trobar una possible línia de negoci: l’exportació de pells de cabra i ovella per a la fabricació de bosses de mà i sabates. I va començar l’aventura”.

Un numerari del Baix Empordà a l'Àfrica

Del Baix Empordà a l'Àfrica

Una aventura de negocis diversos i amb resultats també diversos. Ha acabat fent de constructor i involucrant africans en les seves empreses:

“Com a fruit de les importacions de material de construcció que vaig fer, me vaig anar convertint a poc a poc en un constructor. I després, he anat engegant diversos negocis –exportació d’olis essencials, d’herbes medicinals, de colorants alimentaris, etc.- junt amb alguns amics africans, amb el desig d’ajudar al progrés d’aquest jove país”.

Amb els anys, posa en marxa noves iniciatives a favor de les famílies i de l’educació.

“Encara que les lleis prohibeixin formalment la poligàmia, molts eburnis han nascut -i continuen naixent- en el si d’unes famílies amb relacions poligàmiques, de caràcter matriarcal, on l’autoritat de l’oncle matern és, ben sovint, molt més important que la del pare. Això explica que ben sovint els pares no se sentin responsables de l’educació dels seus fills. En el passat era el clan l’encarregat d’educar-los, en un sentit molt ampli; però en l’actualitat, amb la progressiva desaparició dels clans, els pares de família cristians necessiten exemples per imitar: exemples de pares i mares que s’ocupin dels seus fills i vetllin per la seva educació humana, professional, cristiana, moral….”.

Això el porta a començar uns cursos d’orientació familiar i, més endavant, col·legis.

“Fins al 1990 el país comptava amb instal·lacions suficients de caràcter educatiu, però amb la crisi econòmica van deixar de construir-se edificis amb fins docents i a causa del conflicte armat del 2002 es van destruir bastants col·legis i va haver-hi un gran moviment de la població cap al Sud. Les carències en aquest camp són enormes i la necessitat d’engegar nous projectes educatius és tan urgent com evident”.

L’últim projecte endegat han estat uns seminaris per empresaris i directius.

“Un sector decisiu és la formació de directius i d’empresaris, que han de ser els motors econòmics de Costa d’Ivori. Això em sembla un punt vital per al desenvolupament d’una societat com la nostra, que pateix tantes carències, i que suporta des de fa tants anys uns conflictes armats. Aquest tipus de formació empresarial és molt important, perquè la corrupció i l’estafa –que jo he patit en les meves pròpies carns- són grans obstacles per al desenvolupament de qualsevol país”.

Porta més de vint anys a Costa de Marfil

Porta més de vint anys a Costa de Marfil

Treu suc de la seva vida d’empresari per a la pròpia vida cristiana:

“L’empresa més important de la nostra vida és la pròpia santificació. Afortunadament, en aquest negoci, el negoci de la santedat personal, comptem amb un Soci que mai no ens falla i que ens dóna tota la seva gràcia; però al mateix temps espera el nostre treball i la nostra correspondència. Els homes de negocis que són pares de família entenen molt bé quelcom que va recordar moltes vegades sant Josepmaria Escrivà: el millor negoci per a uns pares és donar als fills una bona educació humana, professional i cristiana. Després estan els altres negocis humans, que cal santificar i on podem trobar Déu, realitzant-los amb la màxima perfecció humana i espiritual que puguem. L’objecte d’aquests negocis pot ser molt variat: des de l’exportació de pells de cabra, maons i colorants, fins als tomàquets d’horta, que em recorden tant la meva primera i decisiva escola de negocis: el mercat de Palafrugell”.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s